14 abril del 2009: 70 anys després

Fallen King in Game of Chess — Image by © Royalty-Free/Corbis

Des de l’Associació Sabadell per la República manifestem la nostra convicció que amb l’adveniment de la República reprendrem el camí del progrés i la raó. Dos béns que ens van robar amb la força de les armes aquells que no accepten que el poble decideixi coses que, segons ells, no hauria de decidir.

Any rere any, el 14 d’abril deixa aflorar la feina republicana latent i ofereix un magnífic motiu per a l’-eclosió de mil i una expressions republicanes. És un dia especial per mostrar el nostre profund respecte i agraïment a tots aquells que van escriure una de les pàgines més extraordinàries de la nostra història pro-clamant la II República i entregant generosament els seus millors anys, i fins i tot la seva vida, per defensar-la en front de la barbàrie feixista.

Avui, setanta anys després del tràgic desenllaç de la guerra que va obligar milers de persones a exiliar-se per fugir de la repressió franquista, aquells que viuen de la política i redacten les lleis (sense que el Garzón de torn els il.legalitzi amb la Llei de Partits malgrat que no han condemnat mai el franquisme, els seus hor-rors i els seus crims) segueixen envilint la història amb una Llei de la Memòria Històrica insuficient que no reconeix plenament els drets dels centenars de milers d’assassinats, represaliats, perseguits, torturats, empresonats, desapareguts…

Avui, setanta anys després, hem deixat enrere la transició però seguim suportant un Estat concebut en condicions antidemocràtiques. Una transició que ens ha llegat l’escarni de la restauració de la monarquia borbònica i que, de fet, ha servit de llei de punt final per evitar l’enjudiciament dels criminals franquistes i els seus col·laboradors necessaris i per perpetuar les institucions i instruments al servei del terror.

Avui, setanta anys després, la agenda segueix marcada pels de sempre. La econòmica: la banca, exigint plans de rescat amb diner públic per sufragar les seves bacanals econòmiques, i les grans empreses, envi-ant cada dia milers de treballadors/es a la misèria (acomiadaments, EREs, tancaments, etc.). La política (especialment aquella referida als drets nacionals i a les llibertats civils): el PP i l’Església catòlica amb el consentiment del PSC-PSOE. A la agenda ideològica, els retrobem tots plegats com a valedors de l’actual desordre econòmic, multiplicant esforços per adoctrinar massivament en valors com l’individualisme i la competitivitat.

Avui, setanta anys després, el Borbons segueixen sent feliços i menjant anissos en el seu “regne”, envol-tats de la seva prole tot dient-nos que no marxaran fins que no els fem fora. I com si tenir quitxalla en abundància per perpetuar-se fos poc, es vanaglorien de tenir el vist i plau de banquers, empresaris, jerar-quia militar, casta política i jerarques eclesiàstics que veuen en el “Regne d’Espanya” un model d’Estat fet a mida on perpetuar els seus privilegis.

Avui, setanta anys després, i malgrat tot, existeixen persones decidides a construir una societat més equi-tativa, menys cruel, més solidària, és a dir a omplir la vida de les persones amb uns valors impossibles d’aplicar en una monarquia concebuda com a continuadora dels franquisme, grotescament maquillada per aquells que van consensuar un tipus de societat en la qual se li va negar al poble el seu dret a decidir el model d’Estat que preferia (monàrquic o republicà).

Avui, setanta anys després, encoratgem totes les persones de bona voluntat a incorporar-se a la tasca in-gent de recuperar la República, o dit d’una altra manera, els animem a edificar una societat més lliure, més justa i més culta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *