Van passar pel II curs de republicanisme

Carlos Fernández, va centrar la seva conferència en “Educació i ciutadania” va exposar que a principis del segle XXI, en l’Espanya “democràtica”, s’ha implantat una assig-natura que en la precaritzada educació pública pretén “conscienciar” i “animar” als futurs ciutadans a la “participació democràtica”, en un context cada cop més degradat per la voracitat capitalista. La conferència és un contra- atac contra aquesta farsa.

Martín Rodrigo va analitzar les relacions entre aquests tres vèrtexs a partir de dos exemples concrets, és a dir, de la trajectòria de dos empre-saris diferents: Pedro Gil Babot i Antonio López y López . En el primer cas, es pot demostrar molt clarament la corrupció de l’Espanya liberal i com aquesta corrupció va cimentar diferents fortunes (desamortització, arrendament d’estancs, compra de voluntats polítiques, …). En el segon es mostra la intensa capacitat per condicionar la política colonial espa-nyola, a Cuba i a Filipines, per part d’un grup empresarial molt vinculat als partits dinàstics i a la Corona (personatges molts d’ells avantpassats d’altres Esperanza Aguirre, Alejo Vidal-Quadras, …

Mercè Renom es va referir al desenvolupament de la revolució liberal a Sabadell en li seves primeres eta-pes (1812-1814 i 1820-1823), així com li repercussions polítiques i socials dels primers intents d’implantació del règim constitucional a l’àmbit municipal, vinculats a la Constitució de Cadis de 1812, i aprofundeix en els entorns socials i culturals -en un sentit ampli de la noció de cultura- on van formar-s’els nous dirigents

Alejandro Andreassi es va centrar en “ treball i el feixisme”, el treball com a categoria social fou aplicat – junt a d’altres categories- per a determinar i justi-ficar la societat jeràrquica i desigual que figurava en l’horitzó del seu projecte de dominació, així com per a determinar qui havia d’ésser inclòs dins la “nova” comunitat nacional i qui havia de d’ésser exclòs de la nació i eliminat. Per tant, les formes d’organització del treball no només varen contribuir a la regimenta-ció i integració subordinada de la força de treball en les dictadures, sinó que contribuí a la materialització dels seus objectius racistes.

Joan Tafalla va parlar de la frustrada República Catala-na proposada per Couthon en el marc de les diferenci-es entre girondins i montagnards. Mentre els primers consideraven la guerra revolucionària i de conquesta com a mitjà legítim de defensa de França i de la jove revolució, els montagnards, al menys els robespierris-tes, consideraven que la revolució no podia ser expor-tada a punta de fusell. Una proposta que no prosperà per manca de temps.

La Virgínia Domínguez, ens va parlar del treball femení com a constant en la indústria tèxtil llanera sabadellenca, tant en el treball fabril com en el treball a domicili. Les dones desenvolupen oficis amb diferents graus de qualificació en aquest sector, que durant tot el segle XX estava molt feminitzat i, de fet, era l’únic sector industrial feminitzat a la ciutat.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.