Republicanisme, ciència i tècnica: Narcís Monturiol

monturiolretrato

El proper DIMARTS 15 de FEBRER de 2011, a les 19 hores, al Casal Pere Quart de Sabadell, es desenvoluparà la PRIMERA CONFERÈNCIA del cicle “Els orígens del futur. Elements de republicanisme”, organitzat per l’Associació Sabadell per la República i l’Aliança Francesa, amb la col·laboració del Departament d’Història Moderna i Contemporània de la UAB.

Aquesta conferència serà pronunciada per GUILLERMO LUSA, i es titula Republicanisme, ciència i tècnica: Narcís Monturiol.

A mitjan segle XIX es produeix en tota Europa una confluència entre dos anhels o aspiracions. D’una banda, transformar les relacions socials i polítiques, en demanda de justícia i llibertat; per un altre, augmentar el coneixement científic i estendre mitjançant la tècnica el domini de l’espècie humana sobre la naturalesa. Així, alguns grups socials i ideològics sostindran que els descobriments i avanços en el camp de la ciència i de la tècnica poden estimular o afavorir els processos de revolució política i social. Al nostre país, qui millor representa aquesta tendència és el grup de comunistes cabetians catalans, entre els quals destaca Narcís Monturiol (1819-1885). En el transcurs de la conferència, a més de passar revista a la complexa vida de tan notable polític i inventor, s’examinaran qüestions relatives als processos d’invenció i als seus protagonistes (tècnics i enginyers), amb especial atenció als Ictíneos de Monturiol.

GUILLERMO LUSA és doctor enginyer industrial i professor (ara jubilat) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Ha estat el promotor, organitzador i responsable dels ensenyaments d’Història de la Ciència i de la Tècnica a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB) i en altres centres de la UPC. Com a Director de la Biblioteca de l’ETSEIB va impulsar la catalogació del seu fons històric. És membre fundador de la Sociedad Española de Historia de las Ciencias (1978) i de la Societat Catalana d\’Història de la Ciència i de la Tècnica (1991).

És autor de diverses publicacions d’història de la matemàtica, sobre la matemàtica en l’enginyeria i sobre l’educació tècnica als segles XIX i XX. Els seus primers treballs van tractar sobre la història de les relacions entre Matemàtica i Enginyeria, especialment en la formació de la professió d’Enginyeria Industrial (1850-1975). Posteriorment s’ha dedicat a investigar sobre la història de la formació dels enginyers a Espanya i al món, concentrant-se en la història d’un dels centres més antics i rellevants, l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona (creada en 1851, sobre la base d’estudis existents des de 1769). Lusa edita anualment una col·lecció monogràfica (elsDocumentos de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona), de la qual ja han sortit 20 números, dedicada a analitzar i donar a conèixer els documents més significatius de la història d’aquest centre.

Fins a la seva jubilación, Lusa ha estat el coordinador del Grup de Recerca d’Història de la Ciència i de la Tècnica de la UPC, director de la revistaQuaderns d’Història de l’Enginyeria i responsable de la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *