ARTUR DOMINGO ESTUDIÓS DE GANDHI : «Avui Gandhi faria vaga de fam a Wall Street»

L’autor d’un capítol sobre Gandhi al llibre,«Filosofía de la paz» (Ed. Icaria), historiador i professor a l’IES Sabadell, Artur Domingo Barnils, va dedicar al lluitador hindú, dimarts al Casal Pere Quart, la conferència del cicle Sabadell per la República.


Hi ha Gandhi en els campaments d’indignats?
Sí, ho ha dit el propi Arcacadi Oliveras. I ells prediquen la no-violència, eviten la beguda d’alcohol i mantenen les places netes. Tot es molt gandhià.
És Gandhi un dels grans personatges del segle XX?
Sens dubte. A diferència d’altres revolucionaris el seu missatge és universalitzable. Lenin o Trotsky són impossibles d’exportar a altres contextos. Ell sí. La seva ideologia és un patrimoni del segle XX.
Com la resumiria?
Si vols transformar el món, primer t’has de transformar tu mateix.
No puc lluitar per la pau a Palestina si a casa em discuteix-ho amb la meva dona?
No es pot dissociar el que tu vols a la societat del que tu intentes ser individualment. Si vull una societat més justa he de procurar ser més ètic i menys violent.
Se’l coneix prou?
No. La desobediència civil no-violenta, l’austeritat i la seva astúcia són poc conegudes. Només es veu com una persona pintoresca que vestia de manera exòtica.
És la nostra societat cada dia més o menys gandhiana?
Les dues coses a la vegada. És un món cada cop més violent però també estan penetrant moltes idees gandhianes.
Per exemple?
Qualsevol nou moviment per radical que sigui ja neix com a no-violent i en economia els francesos ja parlen de decreixement.
Hi ha Gandhi també en la fi d’ETA?
Alguns s’han adonat que el terrorisme no porta enlloc. Bakeaz de Guernica, per exemple, ja fa temps que va optar per la lluita radical no violenta.
És contradictori que un terrorista, com de Juana Chaos, faci vaga de fam?
No, però no ho fa per esperit gandhià,  és només tàctica.
Són les vagues de fam una bona eina política?

Ben utilitzades, per segons qui i en segons quin context, poden ser ideals. En aquest aspecte Gandhi va ser un mestre.
Estava disposat a morir?
Completament tot i que no era cap suïcida. Per ell la mort no és el mateix que per nosaltres.
Quina causa irritaria avui a Gandhi fins a la vaga de fam?
Per descomptat el domini de la banca i els poders financers. L’indignaria veure com l’especulació financera fa que es perdin drets socials.
Faria vaga de fam davant del Banc de Santander?
Més aviat a Wall Street o al Foro de Davos.
Cap altre país s’ha independitzat amb no-violència. No és un camí útil cap a la independència?
Jo crec que sí. L’apartheid sudafricà s’hi va inspirar. Nelson Mandela, que primer no era seguidor de Gandhi, s’hi va tornar a la presó. Ho ha reconegut públicament.
Altres líders beuen en Gandhi?

L’americà, Martin Luther King, la líder birmana Aung San Suu Kyi, la revolució taronja dels Països de l’Est…
En la seva recent biografia de Gandhi, Great Soul,  Joseph Lelyveld diu que era homosexual.
També es va dir que era molt faldiller i hi va haver escàndol per dormir despullat al costat de noies. Però només era per posar a prova la seva castedat i incrementarl’auto-control de la seva sexualitat.
Ho era o no?
Va tenir un gran amic, Hernann Kallenbach. Res més. El mateix autor del llibre ha dit que ell no ha dit mai que fos homosexual. Cada ix temps s’intenta desmitificar un gran personatge i ara li ha tocat a Gandhi.
També li diuen racista perquè a Sudàfrica demanava la segregació de presos negres i indis.
Certament en la seva joventut no va demostrar sensibilitat cap els negres, però més endavant va col·laborar amb ells i tot.
Ha adoptat vostè alguna cosa de Gandhi a la seva vida?
Intento ser coherent, mantenir una certa ètica i fugir de dogmatismes.
Gran ànima

SBD PER LA REPÚBLICA

Era la catorzena i penúltima ponència de les quinze del IV Curs «Els orígens del futur. Elements de Republicanisme» que organitza l’entitat Sabadell per la República.
«No m’estranya que em cridin per parlar de Gandhi a un cicle republicà, diu Domingo, perquè hi ha molts punts en comú».
La última, el proper dimarts, «Baboeuf i Buonarroti: del jacobinisme al comunisme», l’impartirà Joan Tafalla.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *