Comunicat en relació amb el nomenclàtor de Sabadell

Defensa el compliment de la Llei de Memòria Històrica

Després de la publicació de diferents informacions sobre els canvis del nomenclàtor de Sabadell, i davant de les imprecisions i les confusions que algunes poden haver generat, el Govern de Sabadell fa públic el comunicat següent.

  1. El Govern de Sabadell està inequívocament compromès amb el desenvolupament de la Llei de memòria històrica, que, entre altres accions, implica la revisió i actualització del nomenclàtor de la ciutat. En aquest sentit, ja s’han dut a terme algunes actuacions, com substituir el carrer d’Alfons XIII pel carrer de la República o retirar el monument de l’alcalde franquista Josep Maria Marcet.
  2. Amb l’objectiu d’implicar la ciutadania en la revisió del nomenclàtor, es va crear una taula formada per entitats i associacions de la ciutat que té com a objectiu proposar tant els canvis com els criteris a seguir en el futur.
  3. El Govern de Sabadell entén que la polèmica generada en els darrers dies al voltant del contingut d’un informe extern l’invalida com l’eina inicial de treball que havia de ser.
  4. Atès que aquesta situació ha dificultat el debat constructiu i serè sobre el nomenclàtor i la memòria històrica, el Govern municipal ha decidit iniciar de nou aquest procés.
  5. Aquest nou punt de partida ha de reforçar la capacitat de la taula per desenvolupar amb normalitat aquest procediment de revisió, preservant com a únic objectiu tenir uns carrers i un nomenclàtor respectuosos amb la memòria històrica, en el marc del desenvolupament de la Llei de memòria històrica, i deixant de banda tot allò que l’hagi pogut entorpir.
  6. El feixisme no té cabuda als carrers de Sabadell. La cultura és i hi seguirà present. Seguim endavant amb el procés i per això la taula serà convocada ben aviat.

Source: Comunicat en relació amb el nomenclàtor de Sabadell

Canviem els noms dels carrers: Criteris per un nou nomenclàtor de Sabadell

Sabadell per la República, coherent amb la defensa dels valors republicans, reivindica el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiar dels qui van patir persecució o violència durant la revolta feixista que va dur a la guerra i posteriorment a la dictadura franquista. Però per les republicanes i republicans, fer memòria històrica va més enllà de tot el què té a veure amb un periode concret de la nostra història recent, per llarg que fos i determinant que sigui pel present que ens toca viure.

Per nosaltres, fer memòria històrica és conèixer precisament les arrels del nostre present, quines són les bases de l’actual règim monarquic i els poders fàctics que el sustenten. Cal fer-ho per esbrinar la manera de trobar i explicar la veritat, fer justícia i reparar els greuges. Aquests greuges no es reparen només recuperant els cosos dels nostres familiars assassinats i abandonats als camins i cunetes de la nostra geografia, o recullint els seus noms i retre’ls homenatges, o anul·lant les sentències injustes contra ells, o recordant el seu nom en els carrers de les nostres ciutats. No hi ha prou. La reparació dels greuges només és possible amb un canvi de règim on el càrrec de Cap d’Estat sigui escullit i no hereditari i l’Estat estigui en mans de la ciutadania i no dels poders financers, que tenen el seu origen en la oligarquia que va promoure precisament les dictadures de Primo de Rivera y de Franco.

Som conscients que l’adveniment de la República implica una transformació de tota la societat per convertir-se en una comunitat humana que no estigui sotmesa a cap altre poder que no sigui la seva pròpia sobirania, organitzada segons els valors de la llibertat, de la justícia i l’interès comú i estigui compromesa amb les institucions, és a dir que les ciutadanes i ciutadans ens apropiem de la República, que és la única manera que les seves institucions podran garantir la nostra llibertat i igualtat.

Des de la nostra òptica, només la República pot consolidar la democràcia i cohesionar-la en una comunitat d’homes i dones lliurats a un projecte que reconeixi els drets de les dones, que universalitzi la cultura i l’educació, que combati l’analfabetisme, que promogui la formació continuada, que modernitzi la Justícia i el nostre sistema agrari i siguem un país realment laic en el que l’Església Catòlica no tingui poder de decisió política. La República és un Estat democràtic i de progrés, amb compromís social i de llibertat.

Per això cal promoure el debat sobre el model d’Estat des de tots els àmbits i eines perquè sigui un clam social i asumir-lo amb el grau de maduresa i consens que exigeix.
És dins d’aquest context de transformació que ens hem de replantejar quins són els nostres referents culturals i històrics i què ens identifica com a societat. I ho hem de fer de manera inclusiva, ja que la societat la conformem persones de diferents estrats socials amb interessos, coneixements, experiències i punts de vista diversos que han de poder conviure, però també han de ser compatibles amb una societat que defensi els valors i els referents democràtics.

Som conscients que aquest canvi de paradigma requereix d’una reflexió i un debat col·lectius. De l’èxit d’aquest debat dependrà que la transcició cap el canvi de règim sigui irreversible. Mentrestant la societat ens presenta referents de tota mena, contradictoris i incompatibles entre ells. Sense aquest debat necessari la ciutadania en general donarà per fet (de fet, dona per fet) que tots aquests referents públics són dignes d’elogi i d’exemple ciutadà, i en molts casos no és així.

Als carrers, places, edificis, equipaments, escultures i estàtues de Sabadell, per exemple, encara es mantenen noms de personatges públics vinculats amb el règim franquista o la dictadura de Primo de Rivera, noms de genocides amb el sobrenom de “conqueridors” o esclavistes, que avui passen per poc menys que “emprenedors” avançats al seu temps. I per descomptat, noms que exalten l’integrisme catòlic. Tots ells referents de la oligarquía tradicional. En canvi, hi ha un dèficit de referents socials i populars, sobre tot dones, molts d’ells distintius de la memòria local i de classe.
Per tant, cal un debat públic entre col·lectius i persones de Sabadell i reflexionar sobre els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora d’escullir o mantenir el nom de vies i elements de l’espai públic de la ciutat perquè ho gestioni l’Ajuntament.

Entenem que és un projecte de llarg recurregut i que s’han d’establir prioritats per donar temps tant a l’estudi tècnic que ha de fer l’Ajuntament perquè sigui rigorosos i just, com a les diverses sensibilitats de la ciutat per facilitar el consens. Per això també cal potenciar el coneixement de la ciutadania de Sabadell sobre els carrers i monuments de Sabadell.

A més, des de l’aprovació de la Llei de la Memòria Històrica l’any 2007 les administracions estan obligades a la retirada de l’espai públic de tota referència a la dictadura franquista. Per tant, des de la nostra òptica pensem que és sobre les bases dels valors republicans que cal fer una revisió del nomenclàtor amb els següents criteris:

EXPULSAR

Eliminar per no recuperar mai més del nomenclàtor les referències següents a persones vinculades a règims feixistes, a l’explotació laboral, a la jerarquia catòlica, i a la vulneració dels drets humans en general:

  • Personatges vinculats als règims feixistes de Primo de Ribera i Franco: com l’alcalde Marcet, l’Antoni Llonch, i l’Alfons Sala, establint aquests tres noms com prioritaris per ser eliminats dels nostres carrers, places i edificis.
  • Religió: Entenem que la nostra societat és làica, plural i diversa que respecta la lliure confesió, però la realitat és que l’esglesia catòlica té el monopoli d’implantació social en el nostre territori i condiciona políticament les nostres vides. Per tant, pensem que és incompatible l’acaparament de gran part del nomenclàtor i la toponímia de la ciutat amb referències religioses de l’església catòlica amb intenció d’adoctrinament amb la funció social que reclamem que tinguin els noms dels carrers. També som conscients que, d’una banda, la religió catòlica encara avui és majoritària entre la població sabadellenca, i d’una altra, forma part de la tradició cultural i per tant difícil de consensuar. Tot i així, no renunciem a plantejar la desaparició paulatina amb el següent ordre de prioritat:
    • Membres de la jerarquia eclesiàstica que no tinguin merits socials o vincles tradicionals, històrics o culturals amb la ciutat ni merits humanitaris en general (dels que els miracles queden exclosos).
    • Sants i Verges que no tinguin merits socials o vincles tradicionals, històrics o culturals amb la ciutat ni merits humanitaris en general (dels que els miracles queden exclosos).
  • Monàrquics: Sabem que Reis i Reines, emperadors, sobirans i la aristocràcia en general formen part de la nostra història, sobre tot tenint en compte que gran part d’aquesta història sempre l’han escrit ells mateixos. Per tant, és de justícia que gràcies a la democràcia, sigui el poble qui escrigui la història amb el nom dels seus referents i no el dels seus repressors. La Monarquia és la contraposició a la República i per tant estem contra la inclusió de noms de caire monàrquic i defensem la seva retirada paulatina del nomenclàtor.
  • Burgesos/es: Entenem que tot personatge que apareix al nomenclàtor per tenir tant sols una posició social privilegiada, vinculat o no a Sabadell, no té mèrits suficients per honrar cap carrer de la ciutat. Cal ser justos, però, i ser rigurosos amb la investigació contextualitzant en la seva època els seus mèrits. En tot cas, és un fet que durant segles la oligarquía (també la local) ha gaudit de grans privilegis gràcies a l’explotació dels treballadors i treballadores (que també eren sabadellencs) i de l’explotació infantil. Per tant, pensem que s’han de descartar:
    • industrials que no tenen implicació per Sabadell
    • industrials que no han estat innovadors ni afavorit d’alguna manera a Sabadell
  • Esclavistes, Conqueridors i Genocides: En general, qualsevol personatge històric o contemporani, que hagi vulnerat els drets humans de forma sistemàtica, tingui o no relació amb Sabadell, no es mereix l’honor de nombrar cap carrer de la ciutat.
  • Personatges desconeguts per a tothom.

INCLOURE

  • Dones: Mentre no hi hagi paritat (no volem caure en la discriminació positiva), proposem incloure preferentment noms de dones per recordar la seva història.
  • Memòria històrica: Aprofitar els estudis recents sobre represaliats i represaliades vinculats a Sabadell.
  • Noms de personatges rellevants de l’àmbit social, cultural i artístic de Sabadell.
  • Canviar la localització o fer un nou monument dels deportats als camps nazis de Sabadell al nucli urbà (preferentment a la plaça de la cruilla Via Massagué/Vilarrubias
  • Personatges o moviments que han lluitat pel bé comú a nivell local, nacional o internacional
  • Noms populars i tots els noms identificats amb les llibertats, la cultura, el laïcisme i el progrés social.
  • Sabadellencs i sabadellenques que van aportar aspectes positius per a tota la ciutat.
  • topònims identificats amb Sabadell, oficis, elements culturals, del costumari, etc.