Des de fa més de 2.000 anys ha existit una tradició política que s’ha anomenat republicana i que va molt més enllà del que podria imaginar-se. Una tradició iniciada a la Grècia clàssica, continuada després a Roma i més tard present a Europa durant tota l’Edat mitjana i l’inici de la modernitat. En tots aquests períodes, aquesta tradició ha fonamentat nombroses de les revolucions democràtiques produïdes, i posteriorment ha sigut també una referència pel socialisme modern i contemporani. Contra el seu esperit va rebelar-se el liberalisme en el seu naixement, i des de llavors el capitalisme l’ha tractat d’ofegar.
El proper divendres, 2 de febrer, a les 19:00 h. a L’Obrera presentem, en col·laboració amb el Taller de Lectures Polítiques de L’Obrera, el seminari de Teoria Política Republicana, de la mà del Miguel Ángel Doménech, autor de l’antologia de textos que llegirem, i que podeu trobar en el següent enllaç: http://www.elsarbresdefahrenheit.net/ca/index.php?view_doc=2785.
Sabadell per la República i el Taller de Lectures Polítiques de L’Obrera us conviden a la Presentació del Seminari sobre Teoria Política Republicana a càrrec de Miguel Ángel Doménech.
Les stolpersteine –ideades i fetes per l’escultor alemany Gunter Demnig– són llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis…
Les llambordes de la dignitat i el record de les víctimes sabadellenques dels camps nazis ja comencen a estar als nostres carrers #stolpersteine #Sabadell
Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, dissabte 27 de gener, Sabadell recorda els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945.
Llambordes que s’instal·laran a Sabadell | Ajuntament de Sabadell
Aquest dissabte, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració…
Conferència “Els deportats sabadellencs als camps nazis: morts i supervivents”, a càrrec de l’historiador Esteve Deu, dijous 25 de gener, a les 7 de la tarda, al Museu d’Història de Sabadell.
Una dissertació sobre l’itinerari i el context històric dels homes, republicans i d’esquerres, que van patir les conseqüències primer de la Guerra d’Espanya i després de la Segona Guerra Mundial. Activitat feta en el marc dels actes organitzats amb motiu del Dia Internacional en memòria de les Víctimes de l’Holocaust.
El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.
L’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya han preparat un conjunt d’accions d’homenatge i reconeixement als sabadellencs que, en el marc de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945), van ser deportats als camps de concentració nazis i van viure l’horror en primera persona, i de retruc també les seves famílies. Aquest reconeixement coincideix amb la celebració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, fixat per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides el 27 gener des de l’any 2005, en record de la data de l’alliberament del camp de concentració més gran que va existir a l’Alemanya nazi, el d’Auschwitz-Birkenau, per part de l’Exèrcit Roig soviètic.
Associació que promou el republicanisme cap a la III República
Aquesta web utilitza cookies "per millorar la teva experiència". Eufemismes a part, assumim que estàs d'acord amb això, però la legislació UE ens obliga a molestar-te advertint-ho. Així que...Accepto, per imperatiu legal.I tot això, per què?
Política de privacitat i cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
Des de fa més de 2.000 anys ha existit una tradició política que s’ha anomenat republicana i que va molt més enllà del que podria imaginar-se. Una tradició iniciada a la Grècia clàssica, continuada després a Roma i més tard present a Europa durant tota l’Edat mitjana i l’inici de la modernitat. En tots aquests períodes, aquesta tradició ha fonamentat nombroses de les revolucions democràtiques produïdes, i posteriorment ha sigut també una referència pel socialisme modern i contemporani. Contra el seu esperit va rebelar-se el liberalisme en el seu naixement, i des de llavors el capitalisme l’ha tractat d’ofegar.
