MANIFEST PELS CANVIS EN EL NOMENCLÀTOR DE SABADELL

Marcet, de blanc, en la inauguració del monument als caiguts, el 1943.

Els noms dels carrers i places d’una ciutat com Sabadell, així com també alguns elements del seu mobiliari urbà (estàtues, escultures…) serveixen per recollir i expressar els valors que aquesta mateixa ciutat i els seus habitants volen preservar. De fet, totes les ciutats han fet i fan servir, en definitiva, el seu nomenclàtor per mostrar clarament els valors que volen exterioritzar. I és que per mitjà del nomenclàtor urbà cada ciutat informa tant als habitants que arriben de nou per instal·lar-s’hi com al conjunt d’aquells que la visiten sobre quins són els valors que la defineixen com a tal. A més i sobretot, el nomenclàtor urbà serveix perquè els mateixos habitants d’una ciutat com la nostra recordin determinats llocs, fets o esdeveniments precisament pels valors que trobem associats. Aquesta realitat és encara més clara amb els noms propis de persones concretes que fem servir en el nomenclàtor de Sabadell: escollir o mantenir el nom d’una persona per donar nom a un determinat carrer o a una determinada plaça de Sabadell indica que els elements i valors que van configurar la trajectòria vital d’aquesta persona en concret mereixen ser recordats. I més tenint en compte que aquest mateix nomenclàtor és limitat i que, per tant, cal definir molt bé el significat d’unes eleccions que ens interpel·len i impliquen conjuntament, com a ciutadans de Sabadell.

Ens preocupa especialment que, encara l’any 2018, alguns carrers, places, edificis, equipaments, escultures o estàtues de Sabadell es mantinguin noms de personatges públics vinculats amb el règim franquista o la dictadura de Primo de Rivera així com també de persones implicades directament en el tràfic d’esclaus o de la
defensa pública de l’esclavitud, que avui passen per poc menys que “emprenedors” avançats al seu temps. I ens preocupa igualment l’innegable dèficit de referents socials i populars, sobre tot dones, molts d’ells distintius de la memòria local i de classe. La nostra preocupació es fa encara més notable si tenim en compte dos fets: (1) que la Llei de Memòria Històrica aprovada fa onze anys obliga totes les administracions a la retirada de l’espai públic de tota referència a la dictadura franquista; (i 2) que l’actual equip de govern ha fet declaracions públiques a favor d’un canvi en el nomenclàtor urbà però que no ha fet absolutament res en els gairebé tres anys que portem de legislatura.

Per aquestes raons ens sembla absolutament necessari i urgent treure immediatament de l’espai públic de Sabadell les referències a persones que van tenir un paper polític rellevant durant alguna de les dues dictadures que ha patit el nostre poble al segle XX (ens referim tant a la dictadura de Franco com a la de Primo de
Rivera) i també les referències d’aquells individus vinculats al tràfic d’esclaus i a la defensa de l’esclavitud.

Proposem, en conseqüència, la retirada urgent dels següents noms del nomenclàtor de Sabadell:

  • Josep Maria Marcet i Coll (plaça i escola),
  • Antoni Llonch i Gambús (plaça),
  • Feliu Pla i Formosa (passatge),
  • Alfons Sala i Argemí (carrer),
  • Esteve M. Relat i Corominas (carrer),
  • Josep Comas i Comadran (carrer),
  • Francesc Mutlló i Noguera (carrer),
  • Josep Maria Arnella i Gallego (carrer),
  • Miquel Arimon i Marcé (carrer),
  • Antoni Cusidó i Cañellas (carrer),
  • Antonio López y López (carrer del marqués de Comillas) i
  • Joan Güell i Ferrer (carrer).

Aquests canvis haurien de ser immediats i, en qualsevol cas, s’haurien de produir abans que acabi la present legislatura. Uns canvis previs i independents del procés sobre la revisió del nomenclàtor de Sabadell que s’ha encetat per part de la
regidoria de Cultura i que fins ara ha avançat poc i molt tímidament.

D’un procés de debat que ens agradaria que fos públic i en el qual poguessin participar tots els col·lectius i persones de Sabadell interessats en la qüestió; d’un procés que ens permeti reflexionar col·lectivament i àmpliament, si cal més enllà d’aquesta legislatura,
sobre els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir o mantenir el nom de vies i elements de l’espai públic de la ciutat.

Sabadell per la República
28 de febrer de 2018

Primera sessió del seminari de republicanisme (recordatori)

Us recordem que aquest diumenge 18 a les 18 h. ens veiem a L’Obrera per llegir a Aristòtil i diversos autors grecs de l’Antologia, fins la pàg. 22. Aprofitem per adjuntar un fragment de 1902 del pare del concepte d’imperialisme, J. A. Hobson, perquè entenguem fins a quin punt té actualitat la seva lectura des d’un punt de vista d’esquerra:

“Desde la perspectiva de la economía del esfuerzo, lo mismo las personas que las naciones se ven ante la misma alternativa de “elegir una forma de vida”. Una persona puede dedicar todas sus energías a adquirir propiedades y a vivir para comprar cada vez más tierras, más almacenes, más fábricas. De alguna forma “su yo se desparrama” a lo largo y a lo ancho de las cosas que puede poseer, amasa riquezas materiales que en cierto modo son “él mismo”, puesto que en ellas se manifiesta su poder y sus intereses. Esta forma de vida exige que dicha persona se dedique fundamentalmente a satisfacer sus tendencias inferiores adquisitivas, al precio de descuidar las cualidades y tendencias más elevadas de su ser humano. Sin embargo, no tiene por qué haber un antagonismo absoluto entre ambas. Como dijo Aristóteles, “primero hemos de resolver nuestros problemas materiales, y luego practicar la virtud”. Por ello, para el hombre discreto, el sano sentido de la economía aconseja esforzarse por obtener los bienes materiales que son necesarios para contar con una base razonable de comodidad física; pero sería mala economía que el ansia de expansión cuantitativa absorbiera el tiempo, la atención y la energía de la persona, porque ello implicaría necesariamente la asfixia de las aficiones y las facultades superiores”.
J.A. Hobson. Estudio del Imperialismo (1902)