Intervenció de Joan Balart a l’acte de celebració del 14 d’abril

Avui es celebren 87 anys de la 2º República, i els titulars ens ho venen com una efemèride històrica però antiga, passada, caducada, tot el què faci falta perquè el punt de mira no es dirigeixi contra les vergonyes del poder i la monarquia, que avui, després de tants anys, per fi és qüestionada.

Fem una mica de memòria.

Molts i moltes de vosaltres, per edat i per convenciment republicà, us vau enfrontar al règim franquista, contra unes pràctiques repressores que denominàveu terrorisme d’Estat. Foren temps que podies anar a parar a la presó o rebre un tret per tant sols fer una pintada al barri, dur “octavilles” al damunt o tenir una “vietnamita” a casa. La lluita no va ser en va, i tot i que ens van voler fer creure que el Règim de Franco va morir amb ell, en realitat va ser la lluita popular i social la que va forçar els canvis polítics que ens van dur la trancisió cap a el que aleshores nomenàveu democràcia. Molts i moltes de nosaltres vam créixer en aquella transició, desenvolupant una democràcia que, tot i imperfecte, dèiem, calia consolidar. Al 78 es va instaurar un nou règim, amb l’actual constitució monàrquica, que alguns van voler veure simpàtica i amable, i d’altres vau haver d’acceptar, encara que fos un ferro roent. La “transició democràtica” d’aquesta España va legitimar el règim franquista, –que els feixistes van erigir amb la força de les armes, els crims contra la humanitat i el genocidi–, en el moment en què va enterrar en l’oblit el testimoni que la Segona República havia deixat estès en la història per que les generacions futures prenguéssim el relleu realment democràtic. En comptes d’això, la nova Constitució venia a ratificar el mandat de Franco que instituia com a cap d’Estat al seu net adoptiu. El príncep inútil pujava a la categoria de Rei trempat. La Brigada Político Social i els seus botxins i torturadors es van integrar a la actual Policia Nacional sense cap depuració. Els jutges de Franco van mutar convertint-se en jutges de la incipient democràcia d’un dia per l’altre. Encara avui, després de 40 anys, una de cada quatre lleis que actualment ens regeixen, les va signar Franco. Els beneficis que les grans fortunes actuals van aconseguir en el seu moment, explotant la mà d’obra esclava de milers de republicans represaliats, cotitzen avui a l’IBEX 35. I molts polítics que avui ens governen van créixer al caliu del règim franquista, que va beneficiar amb concessions a les seves famílies. Els tentacles de Franco es van estendre durant el seu règim per tota la economia, la indústria, els mitjans de comunicació i la vida social d’España que avui encara perduren. La consolidació de la Democràcia i l’alternança en el govern de l’Estat de dos partits que ho volien canviar tot perquè no canvies res, va anar aparellada de la desmobilització social i sindical. En els titulars dels principals diaris s’instaurava la Societat del Benestar, un terme que, desgraciadament, alguns partits d’esquerres van utilitzar també per reconciliar-se amb el capitalisme.
Afortunadament per tots nosaltres, el 15 M va capgirar l’esdevenir. Les contradiccions socials acumulades durant anys i la crisi econòmica, que va explotar ara fa 10 anys, van fer emergir un moviment que alguns veien aleshores sense cap ni peus, però que era capaç de denunciar en veu alta totes les vergonyes del règim. El moviment en va generar de nous i va aconseguir que la gent, el poble, fos protagonista dels titulars. Per primera vegada en dècades, els carrers eren protagonistes de la seva història. Les mobilitzacions socials feien bategar la societat. I alguns dirien que la van dividir.

Avui es celebren 87 anys de la 2º República, i els titulars reclamen cohesió social, unitat del territori, homogeneitat civil, pensament únic.

Però avui, clamar per la unitat de la societat de l’Estat español es irresponsable i alienable. Es obvi que la societat espanyola està dividida. D’una banda, és una societat amb un dèficit de consciència de classe que, amb frau electoral o sense, permet l’alternaça de governs de polítiques de dretes. De l’altre banda, hi ha la societat que dona resposta, que busca alternatives, que es mobilitza. Uns permeten, potser sense saber-ho, que els hereus del feixisme segueixin gaudint de les fortunes, engreixant-les amb noves retallades socials que ens fan recaure a tothom. D’altres volem recuperar la dignitat i transformar la societat, ni que sigui per arribar a final de mes. I això significa, canviar de Constitució, de lleis, de Policia. Significa demanar responsabilitats a les empreses i famílies que sustenten les seves fortunes gràcies al genocidi i acabar amb els seus privilegis. Significa, en definitiva canviar el règim del país, el del 78. I això només som capaços de fer-ho una gran part de la societat d’aquesta societat. Per tant, sí, la societat està dividida. Però no és això el què ens ha de preocupar. El què ens ha de preocupar és que els que ostenten els privilegis heretats de Franco aconsegueixin dividir-nos entre nosaltres, els que volem acabar amb els seus privilegis: els que defensem la República.
Si us pregunteu quina República, si la catalana o la espanyola, esteu caient en el parany dels hereus de Franco. Perquè per un republicà o una republicana, estar en una república o una altra és estar com a casa. Perquè per damunt de tot, està la sobirania dels pobles. Per damunt de tot estan els drets humans i socials. Per damunt de tot està la convivència dins la diversitat, i això no ha de tenir fronteres.
La igualtat, la fraternitat i la llibertat són avui exigències plenament vigents, i sempre ho seran.

Sabadell per la República, des de la seva modesta aportació al debat polític i la memòria històrica, hem focalitzat la nostra feina aquest any passat en el reconeixement dels represaliats i represaliades de finals del franquisme. Ho hem fet en un context històric de plena escalada de repressió contra diversos moviments socials i polítics. Ho hem fet en un context que deixa clar que, la Constitució del 78 permet que tots tinguem la ideologia que vulguem però no fer-la possible. És a dir, que podem portar les nostres senyeres i estandarts en processó folclòrica però no les podem fer valdre. Ens deixen que ens anomenem republicans però no podem aspirar a la República perquè, diuen, seria il·legal…

Recordeu: una de cada quatre lleis a les que devem obediència les va signar Franco.

Per tant us convidem a la sana reflexió de qüestionar tot allò que els titulars defineixen de “il·legals”.

Per això, des de Sabadell per la República reclamem la llibertat de totes les persones represaliades, siguin titellaires, rapers, intel·lectuals, polítics, músics, treballadors, membres dels comitès de defensa de la República o qualsevol persona que sigui privada de llibertat per que reclamen els seus drets laborals, qüestionen la monarquia i el règim del 78 o defensen les institucions catalanes avui segrestades. I ho reclamem perquè, malgrat les distàncies ideològiques que puguin haver-hi entre molts de nosaltres, ens necessitem per poder construir la República. Per això, creiem molt convenient participar en totes les manifestacions que hores d’ara s’alcen contra la vulneració dels drets civils. La pressió popular va fer caure el règim de Franco i només la pressió social podrà fer fora els seus hereus d’aquesta Democràcia fallida.

Tornant a Sabadell, des de la nostra modesta aportació, us proposem també canviar la nostra ciutat. Per això us proposem que estudieu el manifest que vam presentar a finals de març on manifestem que “ens sembla absolutament necessari i urgent treure immediatament de l’espai públic de Sabadell les referències a persones que van tenir un paper polític rellevant durant alguna de les dues dictadures que ha patit el nostre poble al segle XX (ens referim tant a la dictadura de Franco com a la de Primo de
Rivera) i també les referències d’aquells individus vinculats al tràfic d’esclaus i a la defensa de l’esclavitud”. Creiem que aquest primer pas hauria de fer-se efectiu abans de finalitzar aquesta legislatura.
Per finalitzar, Sabadell per la República us convida a participar a un seminari de Lectures polítiques sobre republicanisme que organitzem conjuntament amb l’Obrera, i també a un cicle de xerrades sobre republicanisme que es durà a terme pel grup de treball de Torre Romeu.

Aquestes reflexions i debats tenen com a objectiu anar creant les condicions intel·lectuals i ideològiques perquè el republicanisme sigui majoritari a la nostra societat, possibilitant d’aquesta manera l’adveniment de la III República, que tan si és catalana com española, serà benvinguda, com ho va ser fa 87 anys.

Visca la República!

Joan Balart Cerdán

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *