Entrevista Enric Garriga Elies, president d’Amical Mauthausen | www.sabadell.cat

“La 5a trobada d’ajuntaments la farem a Sabadell”

Com a president de l’Amical, fundada l’any 62,  va tenir una experiència directa amb els camps de concentració?

Jo sóc ja de la següent generació. La dels fills i descendents dels deportats. En aquest cas concret, va ser el meu pare, Marcel·lí Garriga, el que va patir la deportació al Camp de Buchenwald, desprès de passar, com molts d’altres, pel camp d’Argelès i el camp de Compiegne .

L’Amical agrupa a les víctimes del nazisme d’Espanya, i els i les republicanes ex deportades… ens han arribat testimonis com el de Neus Català però no tant com ho van viure els fills i filles dels deportats. Creu que és un testimoni que també caldria escoltar?

Sí, de l’Amical de Mauthausen i altres camps, que va ser fundada pels propis deportats, familiars i amics, agrupa actualment també a altres persones, sense lligams familiars, però amb importants vinculacions ideològiques amb els valors republicans i amb la lluita contra el feixisme. I és cert que ja hem entrat en una etapa, on pràcticament sense testimonis, o amb molts pocs testimonis vius de la barbàrie nazi, ens hem de recolzar en els testimoniatges dels fills i altres familiars. Tenim la sort de tenir moltes memòries publicades en primera persona, dels deportats, entrevistes gravades, articles , etc., i això ens dona una visió més directe del que van representar els camps de concentració i la política nacional socialista de Hitler. Però avui adquireix importància també el testimoniatge dels fills, perquè ens donen la visió de les altres víctimes, els familiars, els que van perdre el pare o l’avi, la repressió que van patir els que es van quedar aquí, …. i també perquè la majoria de fills han, hem, agafat el testimoni i el relleu dels pares per a seguir defensant la seva memòria i dignitat, i seguir en aquesta tasca d’intentar construir aquell món més just, pacífic i solidari, pel qual ells van lluitar.

Hi ha una exposició a Madrid (Auschwitz) que malauradament no veurem a Barcelona en la qual només es fa una única pregunta: com va ser possible? Podem explicar-nos-ho o hi ha una part que sempre serà impossible perquè no hi arriben ni les paraules ni la raó humana?

Aquesta és una extraordinària exposició, que ja ha vist moltíssima gent, i que certament ens explica moltes coses, també ens genera grans preguntes. I la pregunta clau es potser aquesta “com va ser possible?”. I la resposta no es fàcil i no es única.

Segurament hi ha dues explicacions que es complementen; per una banda una explicació històrica econòmica, la primera guerra mundial, la revolució russa, la situació d’Alemanya als anys 30, la crisi del 29…etc. I per altra banda factors més psicològics o sociològics com la por, l’instint de supervivència, el gregarisme, les crisis ideològiques i de valors, etc. Possiblement tot junt no arribi a explicar el per què d’aquella barbaritat, però possiblement ens pot donar pistes per evitar la seva repetició.

Creu que s’estan donant els mateixos factors, discurs supremacista, crisi econòmica, por a l’estranger, creure que hi ha éssers humans inferiors i capitalisme per tornar a tenir por?

Lamentablement això sembla indicar la situació actual. El capitalisme salvatge està provocant uns efectes devastadors sobre el planeta i sobre la població. El malbaratament i la degradació dels recursos naturals, els efectes del canvi climàtic, les guerres per l’aigua o pels mateixos recursos, aboquen a milions de persones a la pobresa i les obliga a emigrar; grans extensions del planeta es desforesten, es tornen ermes per la sequera, o es deixen de treballar per la guerra i la marxa de les persones que hi vivien. La població que és explotada i esclavitzada en molts indrets per les minories capitalistes.

I aquests moviments migratoris, els refugiats, són utilitzats pel capitalisme, per a fomentar la por al diferent, i enfrontar col·lectius i nacionalitats, pel seu color, la seva procedència o la seva religió….I aquesta por, junt amb les grans crisis actuals, l’econòmica, l’ecològica i la social o de valors, és la que està convertint el planeta en aquest gran polvorí que qualsevol dia pot tornar a explotar.

Per això es tant important tornar a recordar la importància dels valors republicans, dels valors pels que els nostres deportats i deportades van lluitar, primer a Espanya contra Franco, i després a Europa contra Hitler. Per això nosaltres sempre recordem i ens guiem pels juraments que els deportats d’arreu junts amb els republicans, van jurar al sortir dels camps; els juraments de Mauthausen o de Buchenwald, on expressaven “que el seu objectiu era esclafar definitivament el feixisme, i construir un món nou, d’homes i dones lliures i en pau, i solidari entre tots els pobles de la terra”. Aquest extraordinari missatge de solidaritat internacional, de crida a la Llibertat, la Igualtat i la Fraternitat, és avui més vigent que mai.

Ens pot explicar alguns dels projectes que fan o que destacaria?

L’Amical, té avui molts projectes en marxa, de recerca documental, de protecció de l’arxiu, de cura de la Base de Dades de tots els deportats espanyols, projectes educatius amb els centres, organització de viatges als camps, etc. comunicació premsa, xarxes socials, etc.

Però un dels nostres estendards és el projecte de “Xarxa de Memòria i Prevenció del Feixisme. Mai Més” . Aquest és un projecte que ja fa uns 5 anys que impulsem i que té dues característiques, que el fem amb el món municipal, amb els ajuntaments, les entitats de la ciutat i els instituts de secundària ; i que treballem al voltant de les històries dels deportats locals. Per això en diem “projectes amb rostre”. Per mitjà de convenis de col·laboració signats amb l’ajuntament i acords d’adhesió a la Xarxa per part dels instituts i les entitats, impulsem la recerca de les biografies dels deportats i deportades locals i impulsem activitats a la ciutat com xerrades, conferències, cicles de cinema, exposicions, col·locació de monuments, viatges als camps, etc.

I cada any fem una trobada d’ajuntaments i una de joves. Aquest 2018 la trobada d’ajuntaments l’hem feta a Manresa i la propera que serà ja la 5ª es farà precisament a Sabadell, ja que és aquesta ciutat la que ha agafat el lideratge institucional de la Xarxa en aquest proper període. Sabadell també va acollir l’abril la 6ª Trobada de joves antifeixistes on es va acordar que la propera, al 2019 tingués lloc a Sant Boi de Llobregat.

Aquest és doncs un projecte d’envergadura, que al igual que l’Amical, té caràcter estatal, amb municipis i instituts de tota Espanya, i que està iniciant els contactes amb ciutats i INS d’Europa , per poder , plegats, fer aquest gran mur contra el feixisme, per a convertir en realitat els dos grans crits de guerra de la nostra causa “No passaran” i “Mai Més”

Diuen que els joves no coneixen la història més recent, com els afecta i com els canvia la vivència dels camps o les xerrades?

Les xerrades, i les diferents activitats, cinema, exposicions, etc. són una bona manera d’aproximar-se al que va ser la història de la deportació i l’holocaust, i això els hi permet conèixer la història i els seus agents, però des d’un punt de vista més emocional el que resulta molt transcendental és la visita a un camp de concentració. Nosaltres organitzem viatges i visites amb joves, a Mauthausen, Buchenwald, i també a Sachsenhausen, i en paraules dels mateixos joves: “aquesta és la millor vacuna contra el feixisme”. Els joves quan es troben davant les portes del camp, de les càmeres de gas, del crematori, de les reixes dels camps…..es mostren molt seriosos i respectuosos, i hi ha una transformació dins seu. No sols entenen, sinó que assimilen el que va ser el nazisme.

Per mi és molt gratificant, quan després d’algun d’aquests viatges, hi ha pares que s’apropen i em donen les gràcies per la fenia que fem, perquè els seus fills han tornat diferents de la visita al camp, són persones amb més maduresa i consciència. Només per això ja valen la pena tots els esforços.

I a vostè, com l’ha canviat, què li ha aportat el fet de dirigir l’Amical?

A mi m’ha canviat molt també. Per una banda perquè m’ha permès entrar en contacte amb moltes persones i moltes institucions; familiars, estudiants, alcaldes, regidors, presidents, ambaixadors, actors, escriptors, etc; per altra m’ha permès aprofundir en el tema, en la història, però també en tots aquests factors psicosocials que comentàvem abans. I finalment i especialment perquè m’ha reafirmat en els valors necessaris per a fer funcionar el món, en la importància de la justícia, la solidaritat la fraternitat internacional….i en la feina que encara ens queda per fer, per a difondre aquest valors i per evitar de nou la barbàrie.

I sens dubte, que tot això m’ha enriquit com a persona, com a ser humà, i com a ciutadà compromès amb la causa.

Està previst que vingui a Sabadell aquest gener, en què consistiran les seves visites?

Al gener estaré a Sabadell en varies ocasions. Sabadell es una ciutat compromesa contra el feixisme, i amb la que l’Amical té un conveni de col·laboració per a treballar plegats un projecte comú que anomenem “Sabadell-Mauthausen”

Així, seré a Sabadell per fer diferents xerrades a INS sabadellencs, i també a la segona sessió del II Cicle de Cinema sobre la Deportació als Camps Nazis, al Cinema Imperial el 22 de gener, i l’acte del Dia Internacional de l’Holocaust el diumenge 27 de gener.

A les xerrades jo acostumo a explicar què és i què fa l’Amical de Mauthausen , un resum de la història de la deportació, i com exemple un repàs a la trajectòria del meu pare…guerra civil, exili, camps francesos, resistència, Buchenwald…. com exemple del que van patir els republicans.

La majoria coneixem de fa temps llibres referencials com els de Primo Levi, però en canvi són molt més desconeguts els testimonis com Charlotte Delbo, tot i que n’hi ha molts hi ha algun llibre que ens recomana especialment?

Hi ha molt material sobre aquest tema, alguns llibres són molt coneguts i altres no tant. Per això L’Amical acabem de publicar una “Guia de recursos pedagògics sobre la deportació republicana i l’Holocaust” que podeu trobar en el nostre web, on fem un recull, no sols dels llibres, sinó també de pel·lícules, documentals, webs, espectacles, exposicions, etc, que poden ser útils a professorat, ajuntaments o ciutadania a l’hora se triar una lectura o un film.

En tot cas si que recomanaria dues lectures obligades. En primer lloc un llibre de capçalera Els camps de concentració nazis. Paraules contra l’oblit, de Rosa Toran, Ed. 62, Barcelona 2005.

I després els llibres autobiogràfics, perquè crec que donen una visió molt propera del que van ser les experiències dels deportats als camps. Els llibres, Jacint Carriò, Paco Batiste, Neus Català, Mariano Constante, Marcel.li Garriga, Edmon Gimeno, Joan Escuer, i un llarg etc.

Hi ha alguna cosa més que consideri que és important transmetre o dir a les persones que estiguin llegint aquesta entrevista.

Si, per nosaltres un tema fonamental. La necessitat de sumar i obtenir més suport. Estem veient que corren mals temps a Europa i al món, que hi un perillosíssim rebrot de l’extrema dreta i el neofeixisme, i que això cal combatre-ho amb fermesa. Cal combatre-ho fent memòria del que va passar, i sobre tot fent prevenció perquè no torni a succeir. I aquest és el gran objectiu de l’Amical avui. I per això ens manquen més recursos, humans i materials. M’agradaria aprofitar per fer una crida a totes les persones perquè ens donin suport en aquesta tasca, que es facin socis i sòcies de l’Amical (ho poden fer fàcilment a traves del web www.amical-mauthausen.org o trucant a l’entitat o venint-nos a veure i a conèixer-nos.

I desprès que s’impliquin amb nosaltres en la lluita contra el feixisme i per la memòria i la dignitat dels deportats, necessitem voluntaris, socis i sòcies que ens ajudin en el treball d’arxiu i documentació, en la recerca, en les relacions institucionals amb els ajuntaments, amb la comunicació, la traducció, l’organització d’actes, i moltíssimes coses més.

 

Font: www.sabadell.cat

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *