Arxiu de la categoria: Activitats

SEMINARIS DE REPUBLICANISME I PROCÉS CONSTITUENT

Del 21 d’octubre al 16 de desembre presencial al Casal Pere Quart de Sabadell i també en directe al canal de youtube de Sabadell per la República.Intervenen: Joan Tafalla, Josep Bel, David Fernández, Dolors Sabater, Xavier Domènech, Ramón Franquesa, Iolanda Fresnillo i Lucia Aliagas.Sabadell per la República. #procesconstituent#sabadellperlarepública#IIIRepública

Acte d’homenatge al Manuel Fenández Márquez

Manuel Fernández Márquez, fou un jove treballador de St Adrià assassinat per la repressió franquista. Manuel cridava junt amb els seus companys millores bàsiques a la feina. No fou una bala perduda qui el va matar. Va ser un assassinat de classe. Les empreses apuntaven amb el dit i el règim matava.
Tres anys després Sabadell, a la nostra Vaga general Política de 1976 ens mataven també un professor d’anglès i un treballador va quedar incapacitat greument. Franco ja havia mort, però les grans indústries seguien apuntant i el règim continuava matant.
No fa gaire, uns mesos abans del començament de la pandèmia a Sabadell vam fer un homenatge similar al què li oferim avui al Manuel, inaugurant popularment diverses places de Sabadell per recuperar la memòria històrica de la nostra ciutat, i posar en valor les persones i valors que van intentar millorar-la. Una d’elles la dediquem al Cipriano Martos, treballador de Sabadell. Curiosament l’ajuntament va posar la placa de Cipriano a la plaça que havia estat llargament reivindicat per veïns i família, però no la va inaugurar. I ho vam haver de fer popularment, sense el recolzament de les “institucions democràtiques”. El Cipriano va morir torturat a Reus 5 mesos després què matessin al Manuel Fernández Márquez. La Guàrdia Civil li van fer veure el què anomenaven el «Còctel de la veritat», una corrosiva combinació d’àcid sulfúric i gasolina. 48 anys després, la família encara no ha aconseguit recuperar el seu cos que continua en una fosa comú del cementiri de Reus.
Moltes persones que teniu l’edat que tindrien ara el Manuel o el Cipriano VAU PROTAGONITZAR VAGUES I EMFRONTAMENTS AMB EL REGIM, per reivindicar el què avui poden gaudir en gran part els vostres fills i nets. La bala us podia haver matat també, però aquí esteu, testimoniant que la lluita va valdre la pena. No us han regalat res, ni ens regalaran mai res. Les grans indústries continuen apuntant i ens disparen amb retallades socials i econòmiques que porten a l’atur, al desnonament i a la desesperació a milers de famílies com les vostres.
Avui fem memòria històrica no per mirar al passat i plorar un cop més al Manuel Fernández i a tots els Manuels que van caure assassinats pel camí. Fem memòria històrica perquè la lluita continua. Franco a mort, però els nets polítics i econòmics d’aquells que us apuntaven fa gairebé 50 anys, ens senyalen avui sense contemplacions.
La tasca d’entitats republicanes com les avui presents en aquest acte de recuperació de la Memòria Històrica, la seva preservació i la seva difusió, serveix per denunciar la repressió exercida per l’Estat espanyol, tant al 1973 com al segle XXI, contra la ciutadania que defensa els seus drets bàsics.
La memòria històrica ens ha de recordar que el capitalisme ens va situar fa uns anys en una duríssima crisi econòmica de la què molts no hem aixecat cap encara. Les condicions de moltes famílies tornen a ser les què vivien les famílies de COPISA als anys 70.
En aquests moments en que les forces més retrògrades i reaccionaries promouen polítiques de regressió dels drets socials, polítics, nacionals i dels més elementals drets democràtics com son els d’expressió i manifestació, la mateixa existència d’aquest acte d’homenatge al Manuel, son un exemple a seguir, al que totes les forces democràtiques i progressistes hem de donar el suport necessari per evitar l’oblit de la repressió exercida per l’Estat franquista i la restitució dels que la van patir i que alguns voldrien obviar per tal de justificar un retorn al passat.
Franco va morir però mentre no recuperem els ossos dels nostres morts i no es depurin responsabilitats, la lluita antifranquista continua.

comunicado: LA FECHA DE LA CONSULTA POPULAR ESTATAL MONARQUÍA O REPÚBLICA SE DECIDIRÁ EN UNA ASAMBLEA EN OCTUBRE

El 20 de junio se ha celebrado, de forma telemática, la VII Asamblea de la Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquía o República, con la participación de representantes de las organizaciones, colectivos y territorios que la integran.

La Plataforma se constituyó en Madrid en octubre de 2019, con el objetivo de impulsar y organizar la Consulta Estatal. En las primeras asambleas se aprobaron el Llamamiento, la Guía de Trámites para la Constitución de Mesas de Votación y el Protocolo para la Jornada de Votación, y se formaron cuatro grupos de trabajo estatales (Extensión, Organización y Logística, Comunicación y Asuntos Legales) que son los que articulan las diferentes tareas a desarrollar.

El tema básico de la VII Asamblea, conforme a lo previsto, era valorar la situación tras casi un año y medio de pandemia y tomar decisiones respecto a la Consulta. En este sentido, tras un debate participativo que ha contado con numerosas intervenciones, se ha acordado convocar una Asamblea presencial en el próximo mes de octubre parareiniciar el conjunto de actividades y extensión de la Consulta Popular Estatal Monarquía o República y fijar la fecha definitiva de su celebración.

Para ultimar la preparación de esta Asamblea presencial, en septiembre tendrá lugar una reunión telemática en la que se acordará el día de la Asamblea y los asuntos a tratar, además de la fecha de la Consulta.

La VII Asamblea ha debatido también las acciones que se pueden desarrollar, en las actuales circunstancias, para difundir el encuentro general de octubre y para seguir fomentando la Consulta, acordándose:

– Que todas las organizaciones y territorios que conforman la Plataforma impulsen, en el marco sanitario actual, la difusión, extensión y organización de la Consulta por los distintos medios a su alcance.

– Fortalecer e intensificar las acciones de los Grupos de Trabajo estatales, establecidas en el documento https://plataformaestatalmonarquiaorepublica.org/objetivos-y-tareas-de-los-grupos-de-trabajo-estatales/ y en particular las tareas de los grupos de Extensión y Comunicación.

La Plataforma se dirigirá al conjunto de organizaciones, sindicatos y movimientos sociales partidarios de que la ciudadanía se pueda manifestar libremente y decidir sobre la forma de Estado, para invitarlas a participar en la Asamblea de octubre.

Tras este duro periodo de pandemia que ha afectado en mayor o menor medida a toda la ciudadanía, reiniciamos las tareas y el camino hacia la Consulta Popular Estatal, que será una gran jornada de democracia participativa y un acto democrático de libre expresión popular, en el que podremos votar y pronunciarnos sobre la forma de Estado, Monarquía o República.

20 de junio de 2021

Plataforma Consulta Popular Estatal Monarquía o República

Els carrers són per caminar endavant

Avui des de Sabadell per la República informem als veïns i veïnes dels carrers #marquesdecomillas i #joangüelliferrer de #Sabadell de la nostra proposta de canviar el nom d’aquests negrers pel de les activistes pels drets civils #RosaParks i #MiriamMakeba respectivament. El ple municipal de finals de febrer de 2019 ja va aprovar expulsar del #nomenclàtor aquests dos esclavistes. A SxR ens ha semblat de justícia poètica incorporar aquestes dues grans persones per la seva gran vàlua moral, política i social. #BlackLivesMatter

Tímida concentració pel 90è aniversari de la Segona República: “És l’hora de decidir la forma d’Estat”

Foto portada: concentració a la plaça del doctor Robert. Autor: David B.

Una setantena de persones han commemorat aquest vespre el norantè aniversari de la proclamació de la Segona República. Convocats per l’entitat memorialista Sabadell per la República, posen el focus en demanar la Tercera República, assenyalant la corrupció borbònica, tot i el context de pandèmia actual i restriccions, que han dificultat les convocatòries.

“90 anys després descobrirm que fer memòria història és important però no suficient”, assegura l’entitat en el manifest que s’ha llegit a la plaça. Potser per això el seu text posa més l’èmfasi en el futur que no pas en el passat. La situació de pandèmia es veu agreujada, al seu parer, pel capitalisme, les retallades i les privatitzacions mentre que la Transició espanyola va apuntalar una monarquia estroncada amb la dictadura franquista sense decidir el model de cap d’Estat.

“L’actual rei no només coneix perfectament els afers delictius del ‘rei emèrit’ sinó que també és beneficiària de la fortuna il·legítima de la família reial”. Però en els seus anys de regnat, Felip VI ja acumula “mèrits propis”, sostenen: “erigint-se en comandant de la repressió contra el poble que reclama democràcia, sobirania i llibertat”.

Sabadell per la República assegura que ha arribat l’hora de votar monarquia o república. “És el moment de poder decidir la forma d’Estat o estat, i com s’interrelacionen entre ells”, creuen. Quan passi la pandèmia, serà el moment d’una Consulta Popular Estatal com a “toc d’alerta” per desencadenar la proclamació de la Tercera República. Una república on no manin els mercats, asseguren, que han incrementat el preu de l’electricitat en plena pandèmia, privatitzat la sanitat, la gestió de les residències o congelat les pensions públiques.

La tricolor amb l’Ajuntament de fons. Autor: David B.

Persones majoritàriament amb banderes tricolors, però també algunes senyeres, han assistit a l’acte convocat a la plaça del doctor Robert, on hi ha hagut representants públics de la Crida i de Podem.

Exposició al Museu d’Història

En el marc del 90è aniversari de la Segona República, el Museu d’Història ha inaugurat aquest dimecres, de forma discreta, una exposició titulada Un nou ajuntament, un nou escut municipal, comissariada per Genís Ribé, que repassa el momentum 1931 a través de les matrius d’impremta per fer els segelles oficials de l’Ajuntament republicà i els bans editats per l’Ajuntament i el comandant militar l’abril de 1931.

Foto portada: concentració a la plaça del doctor Robert. Autor: David B.

Font: https://www.isabadell.cat/politica-a-sabadell/concentracio-90-aniversari-segona-republica/

Sabadell recorda que va ser la segona ciutat catalana en declarar la República

Un moment de l'acte a la plaça Doctor Robert | Roger Benet Un moment de l’acte a la plaça Doctor Robert | Roger Benet

Aquest vespre una setantena de persones s’han concentrat per demanar la III República. Com cada 14 d’abril l’entintat Sabadell per la República ha organitzat un acte per recordar la data en què es va declarar la segona república espanyola el 1931, enguany en un context de pandèmia i restriccions que ha modificat els actes habituals. Tot i això, simpatitzants de la causa amb banderes tricolors i algunes senyeres han volgut ser presents a l’acte a la plaça de Doctor Robert amb presència de polítics de La Crida i Podemos. 

“Ara cal ser conseqüents i actuar, no podem admetre la inviolabilitat d’una monarquia arcaica, corrupta, inútil pels interessos populars i d’una exemplaritat inexistent perquè mai hem necessitat perquè som ciutadans de ple dret i no súbdits” ha dit Joan Tafalla. 

Per això, ha animat a polítics i associacions a convocar un referèndum sobre la monarquia a l’estat espanyol, assegurant que la república és sinònim de vida digna: “La república no té una sola bandera” ha dit Tafalla, “juntes faran possibles un nou règim social, una democràcia plena, participativa i república, amb un sistema econòmic social i sostenible al servei del poble”.

gg
L’estàtua de Doctor Robert decorada per la ocasió | Roger Benet 

Un 14 d’abril singular a Sabadell 

Després de les paraules de Macià, aquella tarda del 14 d’abril de 1931, Sabadell va ser la segona ciutat catalana en declarar la república. No hi ha cap registre de què va dir Jordi Ninet, un dels regidors republicans, des del balcó, però sí tot un seguit de testimonis d’aquella tarda. “El Comitè Revolucionari i les forces republicanes es planten a l’Ajuntament, els de la Federació de Sindicats fan guàrdia, i es penja un llençol blanc amb el lema ‘Visca la República’“, ha explicat a El Cafè Genís Ribé, comissari de l’exposició ‘Un nou Ajuntament, un nou escut municipal’ que s’inaugura avui al Museu d’Història.

“[Tenim] bans que signifiquen l’emoció del moment, l’alegri d’un nou règim guanyat a les urnes i són uns documents de primera magnitud que no surten gaire de l’arxiu històric”

Salvador Ribé es va convertir en el primer alcalde i el seu equip de govern va encarregar a Ricard Marlet un nou escut per a la ciutat, el que ara coneixem amb la ceba i que es podran veure a l’exposició a través d’alguns motlles. La mostra recull aquest testimoni i d’altres d’uns dies en què el règim monàrquic d’Alfons XIII s’esmicolava.https://platform.twitter.com/embed/Tweet.html?dnt=false&embedId=twitter-widget-0&features=eyJ0ZndfZXhwZXJpbWVudHNfY29va2llX2V4cGlyYXRpb24iOnsiYnVja2V0IjoxMjA5NjAwLCJ2ZXJzaW9uIjpudWxsfSwidGZ3X2hvcml6b25fdHdlZXRfZW1iZWRfOTU1NSI6eyJidWNrZXQiOiJodGUiLCJ2ZXJzaW9uIjpudWxsfX0%3D&frame=false&hideCard=false&hideThread=false&id=1382280611377860610&lang=ca&origin=https%3A%2F%2Fradiosabadell.fm%2Fnoticia%2Fsabadell-recorda-que-va-ser-la-segona-ciutat-catalana-en-declarar-la-republica&sessionId=bee821077b9aed2d25401d2a4c924d433bef4dea&siteScreenName=radiosabadell&theme=light&widgetsVersion=2d233ae%3A1618352735472&width=550px


Una data, la del 14 d’abril, que no és simbòlica per a alguns sectors polítics. Des de Podem, la tinent d’alcaldessa Marta Morell -que aquest matí s’han fotografiat amb banderes republicanes a la plaça de les Dones del Tèxtil-, ha explicat quin és el seu punt de vist pel pla de Memòria Històrica que ha de tenir Sabadell.

“Volem que aquest nou pla de Memòria Històrica reflecteixi el període republicà, que expliqui clarament perquè s’expliqui el que realment va passar, sobretot en els avenços socials i democràtics i vetllarem perquè els espais de memòria estiguin ben senyalitzats a la ciutat”

Font: https://radiosabadell.fm/noticia/sabadell-recorda-que-va-ser-la-segona-ciutat-catalana-en-declarar-la-republica

Manifest per la República

Celebrem el 90 aniversari de la proclamació ciutadana de la II República el 14 d’abril de 1931 per fer memòria històrica, per recordar que un dia les urnes van acabar amb un règim monàrquic corrupte que feia estralls en allò social, econòmic i polític, exigint el poble, d’aquesta manera, la millora de les seves condicions de vida i de treball i decidir per fi el seu destí. Fent memòria històrica recordem que aquella democràcia incipient no va tenir gaires oportunitats: bombardeixada constantment per un sector important de l’exercit i la oligarquia, que veien perdre els seus obscens privilegis, no li van donar treva, cop d’estat rere cop d’estat fins, el darrer que donà peu a la guerra contra el feixisme i que els pobles d’Espanya lamentablement vam perdre, per donar pas a un terrible genocidi i una llarga dictadura.

90 anys després, les forces republicanes d’esquerres descobrim que la memòria històrica és necessària però insuficient. En plena pandèmia mundial, avui la situació sanitària es veu agreujada per les polítiques neoliberals que anys enrere van desarticular els serveis públics essencials i van privatitzar una bona part de la sanitat i de les residències de gent gran, privatitzacions que avui estan lligades a la corrupció, l’especulació i els beneficis desmesurats de les grans empreses.

Fent memòria, tot i què ja era coneguda l’enorme fortuna i les famoses «comissions» de Joan Carles de Borbó “successor polític” del dictador i genocida Franco, és ara quan ens assabentem escandalosament d’una part important dels seus múltiples delictes i corrupcions, emparat pel privilegi medieval de la inviolabilitat i amb la complicitat i el lucre de les grans empreses i les forces del règim del 78. Malgrat l’esforç de la “Corona” per presentar el seu successor “de sang”, Felip de Borbó, com una nova generació real aliena als abusos del pare, l’actual rei no només coneix perfectament els afers delictius de l’anomenat “rei emèrit”, sinó què també és beneficiari de la fortuna il·legítima de la família real. Però Felip VI, com a cap d’Estat, ostenta “mèrits propis” erigint-se com a comandant de la repressió contra el poble què reclama democràcia, sobirania i llibertat.

Fent memòria la història de corrupcions de la saga dels Borbó és inherent a ella mateixa, però el problema en realitat és la Monarquia. Una institució no democràtica, corrupta per naturalesa, que no hem votat, que prové actualment de la dictadura feixista, que hereta la Prefectura de l’Estat, per privilegis medievals de sang, com s’hereta un compte a Suïssa.

Si tenim memòria, ara cal ser conseqüents i actuar d’una vegada. No podem admetre la inviolabilitat d’una Monarquia corrupta, arcaica, inútil per els interessos populars, i d’una exemplaritat inexistent que mai hem necessitat perquè som ciutadans de ple dret i no súbdits. Les mobilitzacions constants del republicanisme sobiranista, les querelles contra la monarquia, les mocions a multitud d’ajuntaments d’arreu de l’Estat, les cassolades a Felip de Borbó i les mobilitzacions contra la repressió són un bon exemple.

És l’hora de poder decidir la forma d’Estat o Estats i la forma en què s’interrelacionen, si és el cas. La Consulta Popular estatal, quan la pandèmia permeti la seva celebració, serà el toc d’alerta per accelerar el camí cap a una democràcia plena, abolint la monarquia i proclamant la República.

I també haurem de decidir el model econòmic i social per garantir que allò públic, el comú, la sanitat, l’educació, els serveis socials, les residències no puguin ser privatitzats i no haguem de patir la manca de personal, d’instal·lacions i de mitjans per polítiques neoliberals privatitzadores que només beneficien a uns pocs. I que la feina sigui un dret efectiu, les ocupacions estables i els sous justos i suficients. I que es garanteixin unes pensions públiques dignes.

El que ha passat recentment amb les abusives pujades de l’electricitat, el que està passant amb les vacunes contra la Covid-19 ens ajuden a entendre la necessitat d’enfortir el sector públic de l’economia, nacionalitzant sectors estratègics i tenim una banca i unes empreses energètiques, farmacèutiques i d’investigació públiques.

Una República ho és si és sobirana i si tots els territoris que s’hi organitzen en el seu sí són també sobirans i lliures d’adscriure’s. Una República és democràtica quan és el poble qui mana i no els mercats. Una República ho és al marge del capitalisme. Ho és eliminant, les desigualtats socials i el patriarcat, combatent les violències masclistes, racistes i el feixisme. Una República ho és si garanteix d’una vegada per totes la igualtat entre dones i homes, entre totes les persones. Una República o Repúbliques on tots els pobles ens agermanem. Els republicans i republicanes de Catalunya i de la resta de territoris de l’actual Estat Espanyol ens necessitem, hem de ser solidàries, com a treballadores, com a antifeixistes. Ja ho hem fet i ho tornarem a fer.

La República no té una sola bandera. Reclamem la solidaritat entre totes aquestes banderes i senyeres que juntes faran possible, sense cap dubte, un nou règim social, una democràcia plena, participativa, laica i republicana i un nou model econòmic i social sostenible al servei de poble.

Per una vida digna.

Procés Constituent.

República

VISCA LA REPÚBLICA!

Joan Güell o Miriam Makeba? Black Lives Matter.

Qui era Joan Güell i Ferrer?

JOAN GÜELL I FERRER (Torredembarra, 1800 – Barcelona, 1872). Després de cursar estudis de nàutica a Barcelona, Joan Güell va marxar en la seva joventut a l’Havana. Se sap molt poc del que va fer a Cuba però sabem que fou allà on va acumular el capital que va invertir després, a Catalunya, tot impulsant una gran empresa fabril de teixits i filats de cotó, el Vapor Vell de Sants. Allunyat, des de 1855, de la gestió dels seus negocis industrials es va dedicar sobretot a la política, dins i fora de les institucions, destacant en la defensa d’una política econòmica proteccionista i de l’immobilisme més reaccionari en matèria de política colonial. Va ser, per aquest motiu, impulsor i primer president del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona, un grup de pressió creat el desembre de 1871 amb l’objectiu d’evitar polítiques reformistes a Cuba i de defensar nítidament l’esclavitud a Cuba i a Puerto Rico. En un moment en que tots els estats europeus, excepte a Espanya, havien abolit l’esclavitud a les seves colònies, Joan Güell va ser un defensor destacat de l’esclavització dels africans. No es coneix cap vinculació directa seva amb Sabadell.

Qui va ser Miriam Makeba?

Zenzile Miriam Makeba (Sudàfrica, 1932 – Itàlia, 2008), també coneguda mundialment com a Mama Afrika, va ser una cantant sudafricana i una activista pels drets humans i contra el racisme i l’aperheit de Sudàfrica

Biografia
Filla d’una mare d’ètnia Swaz i un pare Xhosa, Makeba va créixer a Sophiatown, una ciutat de les afores de Johanesburg que sempre s’havia caracteritzat per la seva multiculturalitat però que amb el règim de l’aperheit va obligar a totes les persones residents negres a abandonar la zona sota els termes racistes de la Llei d’Àrees de Grups.
Va néixer en la pobresa. La seva mare va ser empresonada per vendre cervesa casolana en moments de penúria econòmica, i va haver d’emportar-se amb ella la seva filla, Miriam Makeba, que només tenia 18 dies.
Makeba va créixer ajudant la seva mare amb els seus treballs com a empleada domèstica. Alhora, va començar a adonar-se, a l’església i a l’escola, que li encantava cantar.
Va començar a cantar al cor de l’escola quan era molt petita. Al 1954 va esdevenir vocalista professional, primer a Sudàfrica, i més tard arreu del món, fins arribar a ser una de les artistes negres africanes més prominents del segle 20.
L’any 1958 va fundar la seva pròpia banda, The Skylarks, una formació íntegrament femenina que barrejava jazz i música tradicional africana.
Makeba va participar en un documental en contra de l’aperheit anomenat “Come back Africa”. Arrel d’aquesta gravació va sorgir una relació d’amistat amb Harry Belmonte, el qual la va ajudar a traslladar-se l’any 1959 a Estats Units, des d’on va traçar una carrera molt exitosa com a cantant. Cantava nombroses cançons populars, i va ser ella qui va introduir a occident cançons d’origen Xhosa o Zulu.
Miriam Makeba va cantar moltes cançons crítiques amb l’apartheid. De fet, al 1960, després que intentés entrar a Sudàfrica per anar al funeral de la seva mare, va descobrir que li havien revocat el passaport i li prohibien l’entrada al país. Començava així un llarg exili que va durar més de tres dècades. L’any 1963, després d’haver anat a les Nacions Unides per testificar contra les injustícies que s’estaven cometent al seu país, el govern sudafricà va prohibir les seves gravacions. D’aquesta manera, va convertir-se en la primera artista del país exiliada per la seva lluita contra l’aperheit i va esdevenir un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial.
Més endavant, a finals dels anys seixanta, Makeba es casa (per tercera vegada) amb l’activista pro-drets civils i líder de les panteres negres, Stokely Carmichael. En aquell moment la lluita de Makeba per l’emancipació de les persones negres es va intensificar i les seves cançons es van polititzar. Tot plegat va causar molta controvèrsia als Estats Units, i el govern estatunidenc la va posar a la llista negra i va obligar la seva discogràfica a rescindir-li el contracte i cancel·lar els seus concerts. Això la portà a deixar el país i a instal·lar-se durant més d’una dècada a Guinea amb la seva parella. Allà, l’any 1975, es va convertir en delegada del país a les Nacions Unides.
Més tard es van establir a Bèlgica, des d’on seguia gravant i fent concerts per Àfrica i Europa.
Quan l’any 1990 l’activista negre sudafricà, Nelson Mandela, va sortir de la presó després de molts anys tancat, aquest va animar a Makeba a retornar a Sudàfrica, on va fer un concert l’any 1991 per primer cop des que es va exiliar trenta anys enrere.
Malgrat la seva delicada salut, va seguir cantant, traient discs i fent concerts durant els anys següents, fins que l’any 2008 va morir d’un atac de cor a prop de Nàpols, Itàlia, just després de fer un concert per donar suport a l’escriptor Roberto Saviano, perseguit per la Camorra.
La veu de Makeba va aconseguir portar els sons d’Àfrica a la resta del món, així com també les injustícies que s’estaven cometent al règim de l’aperheit sudafricà.

Èxits musicals
D’entre les seves cançons més reconegudes a nivell internacional destacarien “Pata Pata” o “Click Song” en anglès (“Qongqothwane” en Xhosa), en les quals feia servir els sons característics de la seva llengua nativa, el Xhosa.
Makeba va guanyar varis premis, tant de caire musical com social. De fet, va ser la primera dona negra en guanyar un Premi Grammy l’any 1965. I, en total, Makeba va arribar a fer 30 àlbums originals i 19 compilacions i àlbums amb nombrosos artistes. Entre la seva discografia destaquen els següents àlbums: Miriam Makeba (1960), The word of Miriam Makeba (1962), Miriam Makeba and Harry Belafonte (1965), Pata Pata (1977), Sangoma (1988), Skylarks (1992), A promise (1994), Live from Paris and Conakry (1998), Homeland (2000), Keep me in mind (2002) i Reflections (2004).

“Vaig mantenir la meva cultura, vaig mantenir la música de les meves arrels. A través de la meva música, em vaig convertir en aquesta veu i imatge de l’Àfrica i la seva gent sense adonar-me’n”.