Arxiu de la categoria: Documents

Intervenció de Joan Balart a l’acte de celebració del 14 d’abril

Avui es celebren 87 anys de la 2º República, i els titulars ens ho venen com una efemèride històrica però antiga, passada, caducada, tot el què faci falta perquè el punt de mira no es dirigeixi contra les vergonyes del poder i la monarquia, que avui, després de tants anys, per fi és qüestionada.

Fem una mica de memòria. Continua la lectura de Intervenció de Joan Balart a l’acte de celebració del 14 d’abril

El plano del tesoro socialista de Gabriel Flores – Pensamiento Crítico

Algunas de las propuestas presentadas en este debate tienen por objetivo recuperar o refundar el proyecto socialista que se identifica con la corriente de la socialdemocracia europea, llenándolo de nuevos contenidos o reciclando experiencias interesantes de otros tiempos. Intentan sus autores resucitar una vieja y, mucho me temo, periclitada historia.
¿Es posible salvar la experiencia socialdemócrata? ¿Tiene sentido echar vino nuevo en odres viejos cuyo olor a caduco o viejuno repele a los jóvenes de entre 18 y 35 años y provoca mayores rechazos a medida que aumenta el nivel de estudios de las personas a las que intenta atraer? Continua la lectura →
Origen: El plano del tesoro socialista de Gabriel Flores – Pensamiento Crítico

Democracia, federalismo y libertad en el REPUBLICANISMO de Kepa Bilbao Ariztimuño

Generalmente el tema de la república, al igual que pasa con irritante frecuencia con otros muchos temas, es concebido y abordado de una forma simplista y reduccionista, limitándolo a una mera cuestión de la forma que ha de tener el estado.
Coincidiendo con el cambio de milenio, el republicanismo como corriente de pensamiento ha entrado a formar parte de los debates más importantes de la filosofía política y moral, centrados en las últimas tres décadas en torno a la teoría sobre la justicia de John Rawls y en las querellas entre liberales y comunitaristas.
Reflexiones y discusiones que han enriquecido y revolucionado los planteamientos y los términos de los debates académicos sobre la fundamentación y la legitimación de las instituciones políticas, económicas y sociales. Continua la lectura →

Origen: Democracia, federalismo y libertad en el REPUBLICANISMO. Kepa Bilbao Ariztimuño – PDF

Aspàsia de Milet, una força femenina a l’Atenes de Pericles | Directa

De la vida d’Aspàsia, com ocorre amb moltes altres dones de la seva època, en tenim avui poques dades. Sigui perquè la seva figura no va aconseguir suscitar la gran quantitat de testimonis que solen acompanyar les personalitats masculines o perquè, donada la mentalitat patriarcal dominant durant la història, els documents de i sobre les dones han tendit a ser els primers en exposar-se a ladamnatio memoriae i a la destrucció, un vel de misteri ens la presenta quan ens hi acostem. De fet, no pocs historiadors l’han arribat a considerar una mera ficció o una metàfora. Malgrat aquestes interpretacions, gent com per exemple el professor de Filosofia i Història José Solana Dueso, que l’ha estudiat durant anys, creu i reivindica la historicitat de la protagonista… Continua la lectura →

Origen: Aspàsia de Milet, una força femenina a l’Atenes de Pericles | Directa

La ciudad y las leyes. Lo que hace a Grecia II: Seminarios 1983-1984. La creación humana III

Comprar: LO QUE HACE A GRECIA, 2: LA CIUDAD Y LAS LEYES (SEMINARIOS 1983- 1984). | CORNELIUS CASTORIADIS | Comprar libro 9789505579082

El libro, como lo indican los tres subtítulos que siguen al título principal, constituye la tercera entrega de lo que promete ser la publicación completa de sus seminarios dictados entre 1982 y 1995, tal como es consignado en el prefacio de Lo que hace a Grecia I, donde se presenta el listado de volúmenes que conforman el proyecto editorial.
Efectivamente, de los seminarios que se editarán con el subtitulo La creación humana, ya se encuentran disponibles los seminarios de 1986 y 1987 publicados en el 2006 bajo el título Sujeto y verdad en el mundo histórico social y los seminarios de los años 1982, 1983 y 1984 editados en los dos volúmenes que conforman Lo que hace a Grecia. Por otro lado, se encuentran editados parcialmente los seminarios de 1985 bajo el título Sobre El Político de Platón (1999).
La selección de seminarios que ofrece el volumen consta de los últimos nueve seminarios correspondientes al ciclo de 1983, mientras que del siguiente año sólo se han incluido los seminarios número VII, XI y XII, para evitar reiteraciones y dar mayor continuidad al eje temático de la obra. Además, antecediendo a los seminarios, se incluye un texto breve de Philippe Raynaud titulado Castoriadis y el legado griego.

Origen: La ciudad y las leyes. Lo que hace a Grecia II: Seminarios 1983-1984. La creación humana III

MANIFEST PELS CANVIS EN EL NOMENCLÀTOR DE SABADELL

Marcet, de blanc, en la inauguració del monument als caiguts, el 1943.

Els noms dels carrers i places d’una ciutat com Sabadell, així com també alguns elements del seu mobiliari urbà (estàtues, escultures…) serveixen per recollir i expressar els valors que aquesta mateixa ciutat i els seus habitants volen preservar. De fet, totes les ciutats han fet i fan servir, en definitiva, el seu nomenclàtor per mostrar clarament els valors que volen exterioritzar. I és que per mitjà del nomenclàtor urbà cada ciutat informa tant als habitants que arriben de nou per instal·lar-s’hi com al conjunt d’aquells que la visiten sobre quins són els valors que la defineixen com a tal. A més i sobretot, el nomenclàtor urbà serveix perquè els mateixos habitants d’una ciutat com la nostra recordin determinats llocs, fets o esdeveniments precisament pels valors que trobem associats. Aquesta realitat és encara més clara amb els noms propis de persones concretes que fem servir en el nomenclàtor de Sabadell: escollir o mantenir el nom d’una persona per donar nom a un determinat carrer o a una determinada plaça de Sabadell indica que els elements i valors que van configurar la trajectòria vital d’aquesta persona en concret mereixen ser recordats. I més tenint en compte que aquest mateix nomenclàtor és limitat i que, per tant, cal definir molt bé el significat d’unes eleccions que ens interpel·len i impliquen conjuntament, com a ciutadans de Sabadell.

Ens preocupa especialment que, encara l’any 2018, alguns carrers, places, edificis, equipaments, escultures o estàtues de Sabadell es mantinguin noms de personatges públics vinculats amb el règim franquista o la dictadura de Primo de Rivera així com també de persones implicades directament en el tràfic d’esclaus o de la
defensa pública de l’esclavitud, que avui passen per poc menys que “emprenedors” avançats al seu temps. I ens preocupa igualment l’innegable dèficit de referents socials i populars, sobre tot dones, molts d’ells distintius de la memòria local i de classe. La nostra preocupació es fa encara més notable si tenim en compte dos fets: (1) que la Llei de Memòria Històrica aprovada fa onze anys obliga totes les administracions a la retirada de l’espai públic de tota referència a la dictadura franquista; (i 2) que l’actual equip de govern ha fet declaracions públiques a favor d’un canvi en el nomenclàtor urbà però que no ha fet absolutament res en els gairebé tres anys que portem de legislatura.

Per aquestes raons ens sembla absolutament necessari i urgent treure immediatament de l’espai públic de Sabadell les referències a persones que van tenir un paper polític rellevant durant alguna de les dues dictadures que ha patit el nostre poble al segle XX (ens referim tant a la dictadura de Franco com a la de Primo de
Rivera) i també les referències d’aquells individus vinculats al tràfic d’esclaus i a la defensa de l’esclavitud.

Proposem, en conseqüència, la retirada urgent dels següents noms del nomenclàtor de Sabadell:

  • Josep Maria Marcet i Coll (plaça i escola),
  • Antoni Llonch i Gambús (plaça),
  • Feliu Pla i Formosa (passatge),
  • Alfons Sala i Argemí (carrer),
  • Esteve M. Relat i Corominas (carrer),
  • Josep Comas i Comadran (carrer),
  • Francesc Mutlló i Noguera (carrer),
  • Josep Maria Arnella i Gallego (carrer),
  • Miquel Arimon i Marcé (carrer),
  • Antoni Cusidó i Cañellas (carrer),
  • Antonio López y López (carrer del marqués de Comillas) i
  • Joan Güell i Ferrer (carrer).

Aquests canvis haurien de ser immediats i, en qualsevol cas, s’haurien de produir abans que acabi la present legislatura. Uns canvis previs i independents del procés sobre la revisió del nomenclàtor de Sabadell que s’ha encetat per part de la
regidoria de Cultura i que fins ara ha avançat poc i molt tímidament.

D’un procés de debat que ens agradaria que fos públic i en el qual poguessin participar tots els col·lectius i persones de Sabadell interessats en la qüestió; d’un procés que ens permeti reflexionar col·lectivament i àmpliament, si cal més enllà d’aquesta legislatura,
sobre els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir o mantenir el nom de vies i elements de l’espai públic de la ciutat.

Sabadell per la República
28 de febrer de 2018

Nueva Antología Republicana, de Miguel Ángel Doménech

 Des de fa més de 2.000 anys ha existit una tradició política que s’ha anomenat republicana i que va molt més enllà del que podria imaginar-se. Una tradició iniciada a la Grècia clàssica, continuada després a Roma i més tard present a Europa durant tota l’Edat mitjana i l’inici de la modernitat. En tots aquests períodes, aquesta tradició ha fonamentat nombroses de les revolucions democràtiques produïdes, i posteriorment ha sigut també una referència pel socialisme modern i contemporani. Contra el seu esperit va rebelar-se el liberalisme en el seu naixement, i des de llavors el capitalisme l’ha tractat d’ofegar.

Origen: Els abres de Fahrenheit – Biblioteca de ciències socials d’espai Marx

Homenatge als ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine

Documents relacionats

El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Continua la lectura de Homenatge als ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine

Condemna de la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques per part de l’Estat.

Les entitats que col·laboren en les activitats per la “Restitució de la memòria dels sabadellencs i sabadellenques represaliats” (Sabadell per la República, Museu d’Història de Sabadell, Arxiu Històric de Sabadell, Entesa per Sabadell, Podemos, CC.OO., UGT, Comunistes de Catalunya, Federació d’AA.VV., Omnium Cultural, ANC, Guanyem Sabadell, Iniciativa-Verds de Catalunya, Esquerra Unida i Alternativa i PSUC Viu), han emès també el següent comunicat denunciant la creixent situació repressiva i d’agressió als drets fonamentals de les persones que s’està produint al país:

“Elaborat el Manifest “Restitució de la Memòria dels sabadellencs i sabadellenques represaliats” i iniciada la seva difusió, el país ha entrat en una dinàmica d’increment de la repressió i de vulneració dels principis i drets democràtics individuals i col·lectius que ha dut, als promotors de la present iniciativa i especialment als assistents a les reunions dels passats dies 18 i 23, a emetre les següents

MANIFESTACIONS

Condemnem la vulneració dels drets fonamentals i les llibertats democràtiques que s’estan produint aquests dies per part dels organismes de l’Estat.

Fem una crida a la societat catalana a respondre d’una manera pacífica, ferma i continuada en defensa de les institucions i dels drets fonamentals.

Requerim que els problemes polítics han de tenir una resposta política i no repressiva i, per això, exigim la llibertat immediata de tots els empresonats per raons polítiques.

Cridem a respondre de manera coordinada i continuada davant de qualsevol acció que conculqui els drets fonamentals i no descartem cap forma pacífica i consensuada de mobilització i resposta de país.

Sabadell, 24 d’octubre del 2017″