Arxiu de la categoria: Nomenclàtor

Instal·lades dues plaques Stolpersteine més a Sabadell | Ràdio Sabadell

La plaça de la Creu de Barberà s’ha omplert per a retre homenatge a Emília i Angelina Masachs, dues germanes sabadellenques assassinades per l’exèrcit Nazi al poble d’Oradour-Sur-Glance, a França l’any 1944. Juntament amb la mare, van acompanyar cap a França el pare de la família que fugia de l’exèrcit feixista. Les dues nenes van morir assassinades en el que es coneix com la massacre d’Ordadour-Sur-Glame. En aquest poble de França, les tropes nazis van matar un total de 642 persones, entre elles 207 nens i nenes amartellats a l’església del poble. Així doncs, aquestes dues llombardes instal·lades a Sabadell es converteixen en les primeres que s’hi han instal·lat en record a unes víctimes del nazisme en un sentit més ampli que no pas el de la deportació als camps d’extermini nazis. Els pares, que van sortir vius de la massacre, van tornar a Sabadell l’any 1948 i es van instal·lar a la plaça de la Creu de Barberà lloc on s’han instal·lat les dues llombardes…

Continuar llegint: Instal·lades dues plaques Stolpersteine més a Sabadell | Ràdio Sabadell

MANIFEST PELS CANVIS EN EL NOMENCLÀTOR DE SABADELL

Marcet, de blanc, en la inauguració del monument als caiguts, el 1943.

Els noms dels carrers i places d’una ciutat com Sabadell, així com també alguns elements del seu mobiliari urbà (estàtues, escultures…) serveixen per recollir i expressar els valors que aquesta mateixa ciutat i els seus habitants volen preservar. De fet, totes les ciutats han fet i fan servir, en definitiva, el seu nomenclàtor per mostrar clarament els valors que volen exterioritzar. I és que per mitjà del nomenclàtor urbà cada ciutat informa tant als habitants que arriben de nou per instal·lar-s’hi com al conjunt d’aquells que la visiten sobre quins són els valors que la defineixen com a tal. A més i sobretot, el nomenclàtor urbà serveix perquè els mateixos habitants d’una ciutat com la nostra recordin determinats llocs, fets o esdeveniments precisament pels valors que trobem associats. Aquesta realitat és encara més clara amb els noms propis de persones concretes que fem servir en el nomenclàtor de Sabadell: escollir o mantenir el nom d’una persona per donar nom a un determinat carrer o a una determinada plaça de Sabadell indica que els elements i valors que van configurar la trajectòria vital d’aquesta persona en concret mereixen ser recordats. I més tenint en compte que aquest mateix nomenclàtor és limitat i que, per tant, cal definir molt bé el significat d’unes eleccions que ens interpel·len i impliquen conjuntament, com a ciutadans de Sabadell.

Ens preocupa especialment que, encara l’any 2018, alguns carrers, places, edificis, equipaments, escultures o estàtues de Sabadell es mantinguin noms de personatges públics vinculats amb el règim franquista o la dictadura de Primo de Rivera així com també de persones implicades directament en el tràfic d’esclaus o de la
defensa pública de l’esclavitud, que avui passen per poc menys que “emprenedors” avançats al seu temps. I ens preocupa igualment l’innegable dèficit de referents socials i populars, sobre tot dones, molts d’ells distintius de la memòria local i de classe. La nostra preocupació es fa encara més notable si tenim en compte dos fets: (1) que la Llei de Memòria Històrica aprovada fa onze anys obliga totes les administracions a la retirada de l’espai públic de tota referència a la dictadura franquista; (i 2) que l’actual equip de govern ha fet declaracions públiques a favor d’un canvi en el nomenclàtor urbà però que no ha fet absolutament res en els gairebé tres anys que portem de legislatura.

Per aquestes raons ens sembla absolutament necessari i urgent treure immediatament de l’espai públic de Sabadell les referències a persones que van tenir un paper polític rellevant durant alguna de les dues dictadures que ha patit el nostre poble al segle XX (ens referim tant a la dictadura de Franco com a la de Primo de
Rivera) i també les referències d’aquells individus vinculats al tràfic d’esclaus i a la defensa de l’esclavitud.

Proposem, en conseqüència, la retirada urgent dels següents noms del nomenclàtor de Sabadell:

  • Josep Maria Marcet i Coll (plaça i escola),
  • Antoni Llonch i Gambús (plaça),
  • Feliu Pla i Formosa (passatge),
  • Alfons Sala i Argemí (carrer),
  • Esteve M. Relat i Corominas (carrer),
  • Josep Comas i Comadran (carrer),
  • Francesc Mutlló i Noguera (carrer),
  • Josep Maria Arnella i Gallego (carrer),
  • Miquel Arimon i Marcé (carrer),
  • Antoni Cusidó i Cañellas (carrer),
  • Antonio López y López (carrer del marqués de Comillas) i
  • Joan Güell i Ferrer (carrer).

Aquests canvis haurien de ser immediats i, en qualsevol cas, s’haurien de produir abans que acabi la present legislatura. Uns canvis previs i independents del procés sobre la revisió del nomenclàtor de Sabadell que s’ha encetat per part de la
regidoria de Cultura i que fins ara ha avançat poc i molt tímidament.

D’un procés de debat que ens agradaria que fos públic i en el qual poguessin participar tots els col·lectius i persones de Sabadell interessats en la qüestió; d’un procés que ens permeti reflexionar col·lectivament i àmpliament, si cal més enllà d’aquesta legislatura,
sobre els criteris que s’han de tenir en compte a l’hora d’escollir o mantenir el nom de vies i elements de l’espai públic de la ciutat.

Sabadell per la República
28 de febrer de 2018

Les llambordes en memòria dels deportats als camps nazis ja són una realitat a Sabadell | NacióSabadell

Les stolpersteine –ideades i fetes per l’escultor alemany Gunter Demnigsón llambordes quadrades de 10cm x 10cm fetes de formigó i cobertes d’una fulla de llautó on es graven les dades de persones empresonades i deportades. Es col·loquen al paviment de davant dels edificis o llocs on les víctimes van viure o treballar en llibertat abans de l’empresonament o la deportació. Cada llamborda és única i precisament es realitza de manera especial a mà, com a gest de respecte i humanitat que vol contrastar amb l’exterminació industrialitzada dels nazis…

Origen: Les llambordes en memòria dels deportats als camps nazis ja són una realitat a Sabadell | NacióSabadell

Acte en record i reconeixement als deportats sabadellencs als camps nazis

Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, dissabte 27 de gener, Sabadell recorda els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945.

Des de les 9 del matí es fa un recorregut per diferents punts de la ciutat per col·locar les plaques stolpersteine. A la 1 del migdia el punt de trobada és a la Casa Duran on es fa l’acte institucional en record i reconeixement als deportats sabadellencs. L’acte està conduit per Elisabet Carnicé i hi ha diferents lectures i la interpretació musical del Brossa Quartet de Corda. Continua la lectura de Acte en record i reconeixement als deportats sabadellencs als camps nazis

​Sabadell instal·la 23 llambordes per recordar els ciutadans deportats als camps nazis | NacióSabadell

Llambordes que s’instal·laran a Sabadell | Ajuntament de Sabadell

Aquest dissabte, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració…

Origen: ​Sabadell instal·la 23 llambordes per recordar els ciutadans deportats als camps nazis | NacióSabadell

Homenatge als ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine

Documents relacionats

El dissabte 27 de gener, Dia Internacional de Commemoració en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, Sabadell recordarà els ciutadans que van ser deportats als camps nazis entre 1940 i 1945. Organitzat per l’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya, l’homenatge consistirà en un recorregut en què l’artista alemany Gunter Demnig col·locarà 23 llambordes stolpersteine davant de les llars on van néixer o viure persones de la nostra ciutat que van morir en camps de concentració.

Continua la lectura de Homenatge als ciutadans deportats als camps nazis amb la col·locació de 23 llambordes stolpersteine

23 LLAMBORDES STOLPERSTEINE: pedres que fan ensopegar

L’Ajuntament de Sabadell i el Memorial Democràtic de Catalunya han preparat un conjunt d’accions d’homenatge i reconeixement als sabadellencs que, en el marc de la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial (1936-1945), van ser deportats als camps de concentració nazis i van viure l’horror en primera persona, i de retruc també les seves famílies. Aquest reconeixement coincideix amb la celebració del Dia Internacional en Memòria de les Víctimes de l’Holocaust, fixat per l’Assemblea General de l’Organització de les Nacions Unides el 27 gener des de l’any 2005, en record de la data de l’alliberament del camp de concentració més gran que va existir a l’Alemanya nazi, el d’Auschwitz-Birkenau, per part de l’Exèrcit Roig soviètic.

Sabadell per la República celebra la retirada del monòlit a Marcet | iSabadell

Marcet, més enllà de la seva gestió com alcalde, va combatre al bàndol franquista, va militar a la Falange Española Tradicionalista y de las JONS i va tenir simpaties públiques pel règim nazi. Així difonen una imatge de Marcet per Sabadell acompanyat del cap del partit nazi a Espanya, Hans Thomsen. De fet, els vincles de Marcet amb el nazisme van fer a l’Amical de Mauthausen demanar la retirada de la plaça Marcet l’any passat.

Origen: Sabadell per la República celebra la retirada del monòlit a Marcet | iSabadell

UNA DECISIÓ QUE CAL RECOLZAR: RETIREM ELS SIMBOLS FRANQUISTES DE LA CIUTAT

El cap del partit nazi a Espanya, Hans Thomsen; el governador civil de Barcelona, Antonio Correa Véglisson, i l’alcalde de Sabadell, Josep M. Marcet, passejant pels carrers de Sabadell.

El divendres passat, dia 12, l’Ajuntament va procedir a retirar del seu emplaçament el monòlit que homenatjava a l’alcalde franquista Josep Maria Marcet i Coll. Una decisió i iniciativa que celebrem i per la que felicitem a l’actual equip de govern de la nostra ciutat.

No obstant, s’ha perdut una molt clara i important oportunitat de fer pedagogia ciutadana, explicant, de manera amplia i profunda, les raons que justifiquen aquesta actuació. Perquè, sense explicar i estendre aquestes raons, es fa més difícil que la ciutadania les pugui fer seves, entenent-les i, per tant, defensar-les davant de qualsevol intent de reacció per part dels col·lectius més conservadors de la ciutat. Per molts sabadellencs, la imatge de Josep Maria Marcet encara és la de l’alcalde que va permetre el retorn de molts exiliats de Sabadell, entre ells els de vells sindicalistes que no van dubtar en ajudar a bastir el Sindicat Vertical, o que van trobar feina a les fàbriques tèxtils, molt necessitades de ma d’obra especialitzada. Sempre imposant, a canvi, la seva renúncia a qualsevol activitat política contraria el règim.

No es parla tant de la seva incorporació i adhesió a la sublevació militar, la seva intensa participació a la guerra amb l’exèrcit franquista, el seu pas pel SIM (Servei d’Informació Militar), la seva militància a la “FET y las JONS (Falange Española Tradicionalista y Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista)” i, molt menys, de les seves simpaties públiques pel règim nazi de Hitler. Josep Maria Marcet es va saber re-construir la seva biografia per fer-la més digerible en una ciutat amb una forta tradició republicana i progressista.

També, amb aquesta actuació, l’equip de govern no ha sigut prou coherent amb el principi de “Participació Ciutadana” que enarbora des de la seva arribada a l’Ajuntament, a l’anunciar (i parcialment) aquesta iniciativa amb menys de 24 hores d’antelació, fent més que difícil poder convertir l’acte realitzat en una festa ciutadana amb tants de sabadellencs que esperàvem i desitjàvem la retirada d’aquest monument.

Esperem i els encoratgem a seguir impulsant aquesta política de reparació de la Història, d’una manera pública, transparent i participativa. Tasca en la que segur trobaran la col·laboració ciutadana i de tantes entitats i col·lectius que fa temps treballem per promoure els valors democràtics i republicans, com ho estem fent des de Sabadell per la República.

Sabadell per la República