Arxiu de la categoria: Sin categoría

Manifest guillem agulló

La covid-19 ha estat la darrera mostra que aquest capitalisme senil ens està duent al desastre. Els voltors no han dubtat a llançar-se sobre les despulles de l’Estat del Benestar; arrencant-ne ara la sanitat pública, ara el teixit productiu, ara les llibertats. Sortir al carrer sembla que només sigui acceptable quan hem de treballar, o quan ens desnonen. Entre tant, partits autodenominats d’esquerres en neguen una reforma laboral, una llei contra els desnonaments efectiva, una regulació real dels lloguers o un dret fonamental com la protesta.
I en aquesta nit, neixen els monstres. Alimentats per mitjans de comunicació que els regalen hores de pantalla on puguin mentir, difamar i atemptar contra la població. Encoberts per altres partits a qui no tremola el pols en adoptar les seves idees. O bé, protegits per una policia que en canvi no té problema en disparar bales de goma contra els ulls dels que no pensen callar.
Tal dia com avui, també un onze d’abril, també en una hora greu, on el feixisme era un llop que rondava encobert per l’Estat, ens van prendre a en Guillem. Aquella nit Pedro Cuevas clavava una ganivetada a un cor ple de vida. Poc pensava aquell miserable que en prendre aquella vida regava una terra on creixeria l’esperança.
L’Estat i els seus jutges negaren cap motivació més enllà d’una baralla entre joves. Guillem no va ser assassinat per ser independentista. Guillem no va ser assassinat per defensar uns Països Catalans lliures. Guillem no va ser assassinat per defensar un món sense feixisme. Guillem no va ser assassinat per dur a dins un somni immens. I així, pretenien enterrar Guillem com una víctima silenciosa més. Una altra víctima en una tomba sense nom, en una cuneta, en el racó d’un cementiri,
en la tristesa d’una família que no pot saber, en la violència d’unes flames que alcen el fum sobre els camps de Polònia.
Però avui, en aquella terra torna a renèixer la vida; perquè la vida és la memòria, tossuda, a existir.
Davant del seu odi floreix la solidaritat d’un poble que sap que no s’és res si no s’és lliure. I és per això, que en aquest moment en què el feixisme pretén alçar-se de nou, diem vida. Sabadell va ser exemple en la lluita antifeixista i tornarà a ser-ho. Per això, avui reivindiquem la refundació de la Plataforma Antifeixista de Sabadell, on un altre cop entreteixirem un futur ple de vida i una ciutat digne i lliure de feixisme. Des de la comunitat, el feminisme, l’amor a la terra i totes aquelles que l’habiten.
Hem après que no estem soles, i per més fosca que es faci la nit, Guillem, no t’oblidem.
GULLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!

PLATAFORMA ANTIFEIXISTA DE SABADELL (PAS)

Andalucía y Catalunya. Dictadura e inmigración – Paso a la izquierda Nº18

Reseña de MARTÍ MARÍN CORBERA

Amb motiu de la presentació del llibre Andalucía y Catalunya: Dictadura y emigración, d’Angelina Puig i Valls i Teresa M. Ortega López, a càrrec de Martí Marín i Angelina Puig, el pròxim 24 de març a 2/4 de 7 de la tarda, a la sala noble de la Casa Duran (Pedregar, 7 de Sabadell), compartim la resenya del mateix Martí Marín publicada el passat 28 de febrer a PASOS A LA IZQUIERDA. El llibre el podreu adquirir des de la nostra botiga (redirecciona a la editorial).

Por Martí Marín Corbera

Angelina Puig i Valls y Teresa M. Ortega López. Andalucía y Catalunya: Dictadura y emigración. Edicions Bellaterra, Barcelona, 2020, 401 páginas

La presente publicación nos ofrecen un libro doble o, tal vez sea mejor decir, dos libros a la vez. Se trata de un meritorio intento de conectar un trabajo sobre la posguerra granadina, realizado por Teresa M.Ortega López, con un análisis local de sus consecuencias a medio plazo, unas consecuencias que acabaron por conducir al barrio de Torre-romeu, Sabadell -Barcelona- a una proporción elevada de vecinos de Pedro Martínez -Granada- (Puig i Valls). Cada una, por su cuenta, disponía del material para publicar un libro aparte, pero han optado por diversas razones por yuxtaponer versiones más cortas de lo que podían habernos ofrecido (especialmente en el caso de Puig i Valls, el origen de cuyo texto se encuentra en una lejana tesis doctoral que seguía inédita y que sólo algunos especialistas habíamos llegado a apreciar en lo que realmente vale). El resultado es algo ciertamente poco frecuente: conectar el punto de partida y el punto de llegada de un proceso migratorio y explorar sus conexiones. Bienvenido el intento porque de otra manera quizás nunca ni el público catalán, ni el andaluz, ni ningún otro, hubieran accedido a dos obras de este género por separado y el esfuerzo de leerlas en conexión vale, ciertamente, la pena.

Teresa M. Ortega, en la línea de otros trabajos suyos sobre Andalucía Oriental -publicados en ocasiones junto a Francisco Cobo Romero-, nos ofrece un análisis pormenorizado de la posguerra granadina desde un punto de vista político y económico, con un vaciado sistemático de los periódicos y boletines locales y provinciales de referencia para el período, enriquecido por documentación tanto local, como provincial recogida de los archivos centrales del Estado. El resultado es una monografía provincial sistemática que -desgraciadamente- al contar con tan sólo algo menos de ciento cincuenta páginas ha tenido que prescindir de parte del trabajo comparativo que hubiera sido de desear. La autora efectúa escrupulosamente ese trabajo comparativo para otros casos andaluces, pero renuncia a hacerlo con otros puntos de la geografía española y al lector no especialista le podría quedar la duda de si esa posguerra es específicamente andaluza o la expresión de un fenómeno más amplio -como resulta, de hecho. Este lector hubiera deseado que se aprovechara la ocasión para comparar específicamente con la catalana, dado que ello era especialmente oportuno, pero no ha podido ser.

Su buen hacer para lo que sí ha podido desarrollar no es noticia para quienes ya hemos leído algunos de sus anteriores trabajos: minuciosidad en el dato, narración bien hilvanada y buen conocimiento de la bibliografía necesaria. Este lector -a causa de su dedicación al tema- le agradece especialmente su explicación de un fenómeno poco conocido y poco tratado: la deportación de refugiados y emigrantes llegados a Granada durante la guerra y la más inmediata posguerra hacia sus puntos de origen en Almería y Murcia en 1941 (p.120), algo practicado también en Cataluña, como explicaron en su momento Imma Boj y Jaume Vallès Aroca en diversas publicaciones (L’Avenç, núm.298, 2005; M.Marín, coord., Memòries del viatge (1940-1975), 2009 y  Andalucía en la historia, núm.28, 2010). Por el mismo motivo, este lector no puede sino animar a profundizar en ese tipo de políticas represivas sobre refugiados y emigrantes -difíciles de separar si es tiene sentido hacerlo en las circunstancias de la posguerra- y a estar atentos a la próxima presentación de la tesis doctoral en curso de Miguel Díaz sobre las migraciones interiores de posguerra: el panorama resultante va a ser notablemente novedoso, como ya apuntaban los indicios dispersos de los últimos años.

Angelina Puig -como aclara la introducción- revisita su añeja e inédita tesis doctoral sobre la emigración de Pedro Martínez a Sabadell, para lo que recibe las precisiones contextuales que le brinda el trabajo de su predecesora. Con su estilo habitual -interrumpido por los largos años de dedicación a otras tareas profesionales-, la autora nos ofrece un cuadro vívido de la experiencia de los emigrantes, más allá del periplo migratorio, desde su origen. Así puede dar cuenta al lector de algo que parece ausente del habitual relato migratorio: del pasado del los emigrantes antes de convertirse en tales. Y ello es especialmente importante porque entendiendo las circunstancias vitales de los individuos tratados -el trabajo se basa en veintiuna entrevistas en profundidad, además de en el habitual material de archivo- se comprenden mucho mejor las decisiones que tomaron. Demasiadas veces se da de los emigrantes una descripción banal que los convierte en sujetos pasivos de situaciones económicas adversas y marionetas de quienes les llevan de un lado a otro -las consabidas mafias, las no menos “conocidas” redes patronales-, por lo que parecen no gozar de voluntad propia. Nada más lejos de la realidad: la emigración es una decisión consciente, ni todo aquel que sufre la adversidad económica emigra, ni deja que nadie decida su lugar de destino por él. El resultado nos lleva a entender que no sólo fueron el hambre y las privaciones, sino las circunstancias políticas (ya dibujadas en el texto de Teresa M. Ortega) las que influyeron en la toma de decisiones.

Relevante resulta, de igual manera, el tipo de reflexiones que la autora apunta sobre el efecto generacional en las migraciones y sobre los niveles de éxito de sus periplos urbanos -vivienda, trabajo, relaciones sociales- a la hora de introducir la cuestión de la satisfacción (o insatisfacción) relativa que manifiestan los protagonistas de la aventura (que ciertamente lo fue). Puede servir de aviso a cualquier investigador sobre el tema para acogerse al medio o largo período (a la manera del Maurizio Gribaudi de Mondo operaio e mito operaio: Spazi e percorsi sociali a Torino nel primo Novecento (Einaudi, 1987) a la hora de efectuar valoraciones. Porque la satisfacción de los deseos y las ilusiones de buena parte de los y las emigrantes sólo llegan a cumplirse en sus hijos e hijas.

Como especialista tanto en el desarrollo territorial de la dominación franquista, como en migraciones interiores, el autor de estas líneas hubiese querido más -es lo que suele suceder cuando uno se acerca a un buen trabajo (dos en este caso). Hubiera querido ver cifras mas completas y sistemáticas del periplo migratorio para comprobar hasta qué punto se puede seguir sosteniendo que se inició en los años cincuenta y no en los cuarenta -como defiendo desde hace algunos años- aunque las cifras posteriores superaran a las anteriores. Me hubiera gustado encontrar -como ya se ha mencionado- algo relativo a la posguerra catalana para eliminar la (falsa) impresión que puede llevar a algún lector a pensar que fue menos cruda que la andaluza y que por eso recibió población en lugar de expulsarla. Hubiera querido, en definitiva, algunas informaciones y precisiones más que hubieran significado otro centenar de páginas más, como mínimo. Supongo que eso es demasiado pedir a una editorial que ya ha aceptado publicar cuatrocientas con  lo tiempos que corren, pero…

Lamentablemente tengo que hacerme eco de algunos problemas de presentación que no quitan un ápice de mérito al trabajo efectuado, pero afean algo la edición y vale la pena mencionarlos para ver si en otras ocasiones es posible tenerlos en cuenta, sin ceder a las (siempre presentes) prisas. Son fundamentalmente dos. En primer lugar el hecho de que la bibliografía final, que debería de aunar las utilizadas por ambas autoras, parece que no ha sido revisada adecuadamente porque las lagunas son notorias por lo que respecta a la bibliografía de la segunda parte de la obra, donde además las referencias son casi siempre en texto, no al pie, y por lo tanto no ofrecen el título de la publicación que se cita. Será, ciertamente una incomodidad para el lector interesado en seguir las pistas que el libro ofrece, especialmente si está empezando con el tema pero pretende seguir en él. En segundo lugar está la cuestión de la vinculación entre ambas partes de la obra: la introducción lo pretende, con las mejores intenciones, pero no lo logra completamente porque el lector aun no conoce lo que le va a ser presentado. Unas conclusiones redactadas a cuatro manos habrían sido ideales para no dejar implícitas demasiadas cuestiones que nos llevan de un texto al otro pero que jamás se explicitan. En cualquier caso, pecata minuta por lo que se refiere al interés del libro y al trabajo (por separado) de cada una de las autoras: tampoco tenían tantos ejemplos en los que inspirarse.

_________________

Martí Marín Corbera. Profesor Titular del Departamento de Historia Moderna y Contemporánea de la UAB. Director del Centre d’Estudis sobre Dictadures i Democràcies (CEDID). Autor de Els Ajuntaments Franquistes a Catalunya. Política i administració municipal, 1938-1979, 2000; Catalanisme, clientelisme i franquisme. Josep Maria de Porcioles, 2005; Història del Franquisme a Catalunya, 2006 y co-autor de Gobernadores. Barcelona en la España Franquista (1939-1977), 2015.

Font: https://pasosalaizquierda.com/andalucia-y-catalunya-dictadura-e-inmigracion-angelina-puig-i-valls-y-teresa-m-ortega/

Xerrada: “Dona i Segona República” d’Anna Sallés.

📢 Cristina García presenta a Anna Sallés Dijous 26/11/2020. 18 h.

Amb motiu de complir-se el passat octubre 80 anys de l’afusellament de Lluís Companys pel feixisme i aquest novembre 100 anys de l’assassinat de Francesc Layret pel pistolerisme patronal, tots dos republicans i advocats de la classe obrera, proposem un cicle de xerrades, que titulem “Republicanisme i moviment obrer”, que glossen les seves trajectòries i també la conjuntura històrica en què van exercir la seva activitat a favor de les organitzacions obreres.
La xerrada s’emetrà en streaming. Connecta’t al canal de Youtube de Sabadell per la República i participa en directe: Compartiu-lo.

Spanish Republicans protest for prosecution of former king Juan Carlos who fled country

Manifestants independentistes catalans durant una protesta a Barcelona el 9 d’octubre contra la visita del rei espanyol Felip VI i del primer ministre Pedro Sánchez (AP)

Manifestants de 24 ciutats d’Espanya es van reunir diumenge per demanar el processament de l’ex rei Joan Carles que va abandonar el país en un núvol de polèmica a l’agost.

Els manifestants van utilitzar banderes republicanes vermelles, morades i grogues mentre es van concentrar perquè Juan Carlos fos considerat culpable de la corrupció de la seva història financera, des del blanqueig de diners fins a l’evasió fiscal.

L’ex monarca de 82 anys va renunciar al tron ​​el 2014 i viu als Emirats Àrabs Units des que va marxar d’Espanya per evitar causar més vergonya al seu fill, el rei Felip VI.

“Estem aquí per demanar el processament de l’ex corrupte rei i per exigir una república”, va dir a Reuters Juan Morillo, de 74 anys, professor jubilat .

Juan Carlos no està formalment investigat, però podria convertir-se en l’objectiu de les investigacions a Espanya i Suïssa per presumpta corrupció associada a un contracte de tren saudita d’alta velocitat de 6.800 milions d’euros (6.100 milions de lliures esterlines) guanyat per empreses espanyoles.

El fiscal del Tribunal Suprem espanyol estudia si ampliar la investigació de corrupció del contracte de tren, que implicaria formalment Juan Carlos.

L’ex rei no ha fet comentaris públics sobre les acusacions, mentre que el seu advocat Javier Sánchez ha dit que està a disposició dels fiscals si cal.

Després dels escàndols reials, una enquesta publicada dilluns passat per la Plataforma d’Esquerres per a Mitjans Independents va trobar que el 40,9% dels espanyols preferia establir una república al país.

Mentrestant, el 34,9% va dir que donava suport a la família reial i el 24,2% va dir que no ho sabia.

A l’agost, una enquesta publicada pel diari pro-monarquic ABC va trobar que el 33,5% afavoria una república, mentre que el 6% no ho sabia i el 4,1% eren indiferents.

A principis d’aquest mes, milers de manifestants a Barcelona van protestar per la visita del rei Felip i del primer ministre Pedro Sánchez, enmig de les continuades tensions entre la regió tranquil·la i les autoritats nacionals.

Es van reunir petits grups de manifestants per cremar fotos del rei. Els membres d’aquest moviment independentista de Catalunya, recolzat per aproximadament la meitat dels 7,5 milions d’habitants de la regió, volen crear una república al cantó nord-est d’Espanya.

Les manifestacions havien arribat menys de dues setmanes després que el cap regional de Catalunya, Quim Torra, fos destituït del càrrec pel Tribunal Suprem espanyol que l’havia considerat no apte per exercir el càrrec després que Torra infringís les lleis electorals.

Un núvol d’al·legacions ha envoltat Juan Carlos durant els darrers anys, tot amb greus conseqüències per a l’estabilitat de la fràgil monarquia i la popularitat dels antics monarques per restablir la democràcia després de la mort del general Franco el 1975.

El rei Felip va retirar el seu abonament anual al seu pare al març mentre renunciava a la seva herència personal després que es donés a conèixer que Juan Carlos estava a la fila de rebre milions d’euros d’un fons offshore secret vinculat a l’Aràbia Saudita.
Source: Spanish Republicans protest for prosecution of former king Juan Carlos who fled country

COMUNICAT ANTI-FEIXISTA DE SABADELL PER LA REPÚBLICA

Ens trobem davant d’una escalada de la tensió política promoguda pels sectors més dretans de l’Estat Espanyol.

Ho evidencien les continuades actuacions judicials de clara intencionalitat política, les incíviques mobilitzacions de ciutadans mancats de qualsevol respecte per la situació creada per la pandèmia del corona virus, les amenaces de sectors vinculats a les forces de seguretat i militars i posicionaments i crides a l’agitació al carrer de la pràctica totalitat dels partits més reaccionaris.

Actuacions totes elles, dirigides a alterar els mecanismes de gestió i decisió dels organismes de l’Estat en tots els seus àmbits.

Sabadell per la República condemna aquestes accions i crida a la ciutadania a oposar-se activament a aquestes actuacions que no persegueixen més que el retrocés en els ja malmesos drets socials, econòmics, polítics i nacionals dels sectors populars, aprofitant la situació de crisi sanitària i econòmica que viu el país.

Cridem a les entitats, col·lectius, organitzacions socials i polítiques a promoure el retorn gradual, continuat i responsable de les mobilitzacions al carrer per la defensa dels drets dels col·lectius a qui representen i en defensa de les seves reivindicacions: per unes pensions justes, pels drets dels estudiants i joves en general, per una sanitat i un ensenyament públic i de qualitat, per la llibertat dels presos polítics i el retorn dels exiliats, contra la pèrdua de llocs de treball, pel dret a l’habitatge, per aturar els desnonaments, etc.

Només al carrer aturarem el feixisme.

Salut i república!

Sabadell, 27 de maig de 2020

http://www.sabadellperlarepublica.cat

https://t.me/SabadellperlaRepublica
https://www.facebook.com/sabadellperlarepublica/
https://twitter.com/SBDxlaRepublica

https://www.instagram.com/sbdxlarepublica/
https://www.youtube.com/channel/UC6mqKmvfyRbvYOWT0YTDsSQ

13 d’abril: MANIFESTACIÓ per la III República a Barcelona

Dissabte 13 d’abril de 2019
Per una vida digna, per la República
88e Commemoració de la proclamació de la II República

10:30-11:30 h Manifestació i passeig republicà: Sortida Rambles davant Liceu, carrer Ferran fins a plaça Sant Jaume.
11:30-13:30 h Acta de musica, poesia i parlaments:
Plaça de Sant Jaume

Concentració de la mesa de catalunya d’entitats memorialistes a sabadell

El proper dissabte dia 30, els company i companyes de la Mesa de Catalunya es concentraran a la plaça de l’Ajuntament de Sabadell, a les 12 del migdia, amb l’objectiu de reivindicar la Memòria de tots aquelles persones represaliades per la dictadura franquista.

La Mesa de Catalunya és un organisme que va iniciar la seva activitat fa més de 10 anys treballant per la recuperació, la preservació i la difusió de la Memòria Històrica, impulsant i col·laborant amb les iniciatives dutes a terme pels tribunals argentins en aquest camp, amb la Comissió de la Dignitat i amb accions tan properes com es la revisió del cas del l’assassinat del nostre conciutadà Cipriano Martos.

Una de les activitats més representatives han sigut les concentracions dutes a terme cada mes a la Plaça Sant Jaume de Barcelona. Ara, complerts els 10 anys de concentracions mensuals, han decidit dur-les a terme a diferents localitats del país.

Aquest és el motiu pel que el proper dia 30 de març seran a la nostra ciutat: fer la cent-unena concentració sota el lema Veritat, Justícia i Reparació. Les mentides feixistes.

Les entitats i organitzacions que es van reunir el passat dia 21 en el marc de la Plataforma Republicana, van decidir donar suport a aquesta concentració i convidar a tots els ciutadans, entitats i organitzacions socials i polítiques de Sabadell a donar-hi també suport, fer-ne difusió i participar-hi. Us adjuntem el comunicat elaborat per aquesta ocasió, demanant-vos confirmeu el vostre suport i fer-ne el màxim de difusió possible. Igualment, el proper dimarts dia 26, a les 10 del matí, representants de la Mesa visitaran l’exposició “60 sabadellencs als camps de concentració nazi” on, més enllà de la visita, se’ls explicarà les nombroses activitats dutes a terme a la ciutat al voltant de la Memòria Històrica i tindran ocasió també, d’explicar-nos les seves actuacions en aquest àmbit. Sabadell, 24 de març del 2019

Primavera Republicana sabadell’2019

Primavera Republicana 2019

Un any més, Sabadell per la República organitza activitats entorn a l’aniversari de la 2a República i el tradicional Sopar Republicà per celebrar de forma unitària i popular la lluita per “la igualtat, la llibertat i la fraternitat” entre les persones i els pobles. La cita coincideix aquest any en plena campanya electoral pel què demanem un major esforç per difondre i participar de les activitats. Per participar del sopar cal fer reserva abans del dia 10 d’abril. L’acte començarà a partir de les 20:00 a la sala polivalent del Parc del Nord. El menú té un preu de 15 euros.

COMUNICAT URGENT DE L’ASSOCIACIÓ SABADELL PER LA REPÚBLICA

L’Associació Sabadell per la República emet aquest comunicat com a conseqüència de la notícia apareguda avui al Diari de Sabadell, referent al procés de configuració de la candidatura independentista local Primàries Sabadell, i l’adopció que aquest partit polític vol fer del nom de la nostra entitat per a la configuració de la seva llista electoral de cara a les properes eleccions municipals.
Primer de tot, manifestem que la nostra entitat no guarda cap tipus de relació política amb Primàries Sabadell, ni amb el procés de configuració d’aquesta nova candidatura electoral.
Segon, que la nostra entitat s’ha configurat, des de la seva fundació, com una plataforma aglutinadora del republicanisme local, on hi caben totes les sensibilitats ideològiques que defensin la República social com a model transformador i de canvi. Per tant, dins de la nostra associació, hi conviuen sensibilitats republicanes de tot tipus (unitaristes, federalistes, confederalistes, independentistes), treballant conjuntament per l’adveniment de la República tant a Catalunya com a la resta de l’Estat Espanyol.
Tercer, que la nostra entitat és una plataforma difusora dels valors polítics, socials i culturals republicans, que en cap cas fa partidisme per cap partit o candidatura local.
Quart, que la nostra entitat, Sabadell per la República, està registrada amb aquest nom, tant al Registre Municipal d’entitats Ciutadanes, com al Registre de la Generalitat, des de l’any 2006 i que, per tant, emprendrem totes les mesures legals necessàries per evitar que aquesta candidatura política, així com qualsevol altra, pugui utilitzar el nostre nom (el d’una entitat que porta més d’una dècada de treball per la República a la nostra ciutat), per fer partidisme polític, sigui del color que sigui.