Joan Güell o Miriam Makeba? Black Lives Matter.

Qui era Joan Güell i Ferrer?

JOAN GÜELL I FERRER (Torredembarra, 1800 – Barcelona, 1872). Després de cursar estudis de nàutica a Barcelona, Joan Güell va marxar en la seva joventut a l’Havana. Se sap molt poc del que va fer a Cuba però sabem que fou allà on va acumular el capital que va invertir després, a Catalunya, tot impulsant una gran empresa fabril de teixits i filats de cotó, el Vapor Vell de Sants. Allunyat, des de 1855, de la gestió dels seus negocis industrials es va dedicar sobretot a la política, dins i fora de les institucions, destacant en la defensa d’una política econòmica proteccionista i de l’immobilisme més reaccionari en matèria de política colonial. Va ser, per aquest motiu, impulsor i primer president del Círculo Hispano Ultramarino de Barcelona, un grup de pressió creat el desembre de 1871 amb l’objectiu d’evitar polítiques reformistes a Cuba i de defensar nítidament l’esclavitud a Cuba i a Puerto Rico. En un moment en que tots els estats europeus, excepte a Espanya, havien abolit l’esclavitud a les seves colònies, Joan Güell va ser un defensor destacat de l’esclavització dels africans. No es coneix cap vinculació directa seva amb Sabadell.

Qui va ser Miriam Makeba?

Zenzile Miriam Makeba (Sudàfrica, 1932 – Itàlia, 2008), també coneguda mundialment com a Mama Afrika, va ser una cantant sudafricana i una activista pels drets humans i contra el racisme i l’aperheit de Sudàfrica

Biografia
Filla d’una mare d’ètnia Swaz i un pare Xhosa, Makeba va créixer a Sophiatown, una ciutat de les afores de Johanesburg que sempre s’havia caracteritzat per la seva multiculturalitat però que amb el règim de l’aperheit va obligar a totes les persones residents negres a abandonar la zona sota els termes racistes de la Llei d’Àrees de Grups.
Va néixer en la pobresa. La seva mare va ser empresonada per vendre cervesa casolana en moments de penúria econòmica, i va haver d’emportar-se amb ella la seva filla, Miriam Makeba, que només tenia 18 dies.
Makeba va créixer ajudant la seva mare amb els seus treballs com a empleada domèstica. Alhora, va començar a adonar-se, a l’església i a l’escola, que li encantava cantar.
Va començar a cantar al cor de l’escola quan era molt petita. Al 1954 va esdevenir vocalista professional, primer a Sudàfrica, i més tard arreu del món, fins arribar a ser una de les artistes negres africanes més prominents del segle 20.
L’any 1958 va fundar la seva pròpia banda, The Skylarks, una formació íntegrament femenina que barrejava jazz i música tradicional africana.
Makeba va participar en un documental en contra de l’aperheit anomenat “Come back Africa”. Arrel d’aquesta gravació va sorgir una relació d’amistat amb Harry Belmonte, el qual la va ajudar a traslladar-se l’any 1959 a Estats Units, des d’on va traçar una carrera molt exitosa com a cantant. Cantava nombroses cançons populars, i va ser ella qui va introduir a occident cançons d’origen Xhosa o Zulu.
Miriam Makeba va cantar moltes cançons crítiques amb l’apartheid. De fet, al 1960, després que intentés entrar a Sudàfrica per anar al funeral de la seva mare, va descobrir que li havien revocat el passaport i li prohibien l’entrada al país. Començava així un llarg exili que va durar més de tres dècades. L’any 1963, després d’haver anat a les Nacions Unides per testificar contra les injustícies que s’estaven cometent al seu país, el govern sudafricà va prohibir les seves gravacions. D’aquesta manera, va convertir-se en la primera artista del país exiliada per la seva lluita contra l’aperheit i va esdevenir un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial.
Més endavant, a finals dels anys seixanta, Makeba es casa (per tercera vegada) amb l’activista pro-drets civils i líder de les panteres negres, Stokely Carmichael. En aquell moment la lluita de Makeba per l’emancipació de les persones negres es va intensificar i les seves cançons es van polititzar. Tot plegat va causar molta controvèrsia als Estats Units, i el govern estatunidenc la va posar a la llista negra i va obligar la seva discogràfica a rescindir-li el contracte i cancel·lar els seus concerts. Això la portà a deixar el país i a instal·lar-se durant més d’una dècada a Guinea amb la seva parella. Allà, l’any 1975, es va convertir en delegada del país a les Nacions Unides.
Més tard es van establir a Bèlgica, des d’on seguia gravant i fent concerts per Àfrica i Europa.
Quan l’any 1990 l’activista negre sudafricà, Nelson Mandela, va sortir de la presó després de molts anys tancat, aquest va animar a Makeba a retornar a Sudàfrica, on va fer un concert l’any 1991 per primer cop des que es va exiliar trenta anys enrere.
Malgrat la seva delicada salut, va seguir cantant, traient discs i fent concerts durant els anys següents, fins que l’any 2008 va morir d’un atac de cor a prop de Nàpols, Itàlia, just després de fer un concert per donar suport a l’escriptor Roberto Saviano, perseguit per la Camorra.
La veu de Makeba va aconseguir portar els sons d’Àfrica a la resta del món, així com també les injustícies que s’estaven cometent al règim de l’aperheit sudafricà.

Èxits musicals
D’entre les seves cançons més reconegudes a nivell internacional destacarien “Pata Pata” o “Click Song” en anglès (“Qongqothwane” en Xhosa), en les quals feia servir els sons característics de la seva llengua nativa, el Xhosa.
Makeba va guanyar varis premis, tant de caire musical com social. De fet, va ser la primera dona negra en guanyar un Premi Grammy l’any 1965. I, en total, Makeba va arribar a fer 30 àlbums originals i 19 compilacions i àlbums amb nombrosos artistes. Entre la seva discografia destaquen els següents àlbums: Miriam Makeba (1960), The word of Miriam Makeba (1962), Miriam Makeba and Harry Belafonte (1965), Pata Pata (1977), Sangoma (1988), Skylarks (1992), A promise (1994), Live from Paris and Conakry (1998), Homeland (2000), Keep me in mind (2002) i Reflections (2004).

“Vaig mantenir la meva cultura, vaig mantenir la música de les meves arrels. A través de la meva música, em vaig convertir en aquesta veu i imatge de l’Àfrica i la seva gent sense adonar-me’n”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *