Manifest guillem agulló

La covid-19 ha estat la darrera mostra que aquest capitalisme senil ens està duent al desastre. Els voltors no han dubtat a llançar-se sobre les despulles de l’Estat del Benestar; arrencant-ne ara la sanitat pública, ara el teixit productiu, ara les llibertats. Sortir al carrer sembla que només sigui acceptable quan hem de treballar, o quan ens desnonen. Entre tant, partits autodenominats d’esquerres en neguen una reforma laboral, una llei contra els desnonaments efectiva, una regulació real dels lloguers o un dret fonamental com la protesta.
I en aquesta nit, neixen els monstres. Alimentats per mitjans de comunicació que els regalen hores de pantalla on puguin mentir, difamar i atemptar contra la població. Encoberts per altres partits a qui no tremola el pols en adoptar les seves idees. O bé, protegits per una policia que en canvi no té problema en disparar bales de goma contra els ulls dels que no pensen callar.
Tal dia com avui, també un onze d’abril, també en una hora greu, on el feixisme era un llop que rondava encobert per l’Estat, ens van prendre a en Guillem. Aquella nit Pedro Cuevas clavava una ganivetada a un cor ple de vida. Poc pensava aquell miserable que en prendre aquella vida regava una terra on creixeria l’esperança.
L’Estat i els seus jutges negaren cap motivació més enllà d’una baralla entre joves. Guillem no va ser assassinat per ser independentista. Guillem no va ser assassinat per defensar uns Països Catalans lliures. Guillem no va ser assassinat per defensar un món sense feixisme. Guillem no va ser assassinat per dur a dins un somni immens. I així, pretenien enterrar Guillem com una víctima silenciosa més. Una altra víctima en una tomba sense nom, en una cuneta, en el racó d’un cementiri,
en la tristesa d’una família que no pot saber, en la violència d’unes flames que alcen el fum sobre els camps de Polònia.
Però avui, en aquella terra torna a renèixer la vida; perquè la vida és la memòria, tossuda, a existir.
Davant del seu odi floreix la solidaritat d’un poble que sap que no s’és res si no s’és lliure. I és per això, que en aquest moment en què el feixisme pretén alçar-se de nou, diem vida. Sabadell va ser exemple en la lluita antifeixista i tornarà a ser-ho. Per això, avui reivindiquem la refundació de la Plataforma Antifeixista de Sabadell, on un altre cop entreteixirem un futur ple de vida i una ciutat digne i lliure de feixisme. Des de la comunitat, el feminisme, l’amor a la terra i totes aquelles que l’habiten.
Hem après que no estem soles, i per més fosca que es faci la nit, Guillem, no t’oblidem.
GULLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!

PLATAFORMA ANTIFEIXISTA DE SABADELL (PAS)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *