Manifest per la República

Celebrem el 90 aniversari de la proclamació ciutadana de la II República el 14 d’abril de 1931 per fer memòria històrica, per recordar que un dia les urnes van acabar amb un règim monàrquic corrupte que feia estralls en allò social, econòmic i polític, exigint el poble, d’aquesta manera, la millora de les seves condicions de vida i de treball i decidir per fi el seu destí. Fent memòria històrica recordem que aquella democràcia incipient no va tenir gaires oportunitats: bombardeixada constantment per un sector important de l’exercit i la oligarquia, que veien perdre els seus obscens privilegis, no li van donar treva, cop d’estat rere cop d’estat fins, el darrer que donà peu a la guerra contra el feixisme i que els pobles d’Espanya lamentablement vam perdre, per donar pas a un terrible genocidi i una llarga dictadura.

90 anys després, les forces republicanes d’esquerres descobrim que la memòria històrica és necessària però insuficient. En plena pandèmia mundial, avui la situació sanitària es veu agreujada per les polítiques neoliberals que anys enrere van desarticular els serveis públics essencials i van privatitzar una bona part de la sanitat i de les residències de gent gran, privatitzacions que avui estan lligades a la corrupció, l’especulació i els beneficis desmesurats de les grans empreses.

Fent memòria, tot i què ja era coneguda l’enorme fortuna i les famoses «comissions» de Joan Carles de Borbó “successor polític” del dictador i genocida Franco, és ara quan ens assabentem escandalosament d’una part important dels seus múltiples delictes i corrupcions, emparat pel privilegi medieval de la inviolabilitat i amb la complicitat i el lucre de les grans empreses i les forces del règim del 78. Malgrat l’esforç de la “Corona” per presentar el seu successor “de sang”, Felip de Borbó, com una nova generació real aliena als abusos del pare, l’actual rei no només coneix perfectament els afers delictius de l’anomenat “rei emèrit”, sinó què també és beneficiari de la fortuna il·legítima de la família real. Però Felip VI, com a cap d’Estat, ostenta “mèrits propis” erigint-se com a comandant de la repressió contra el poble què reclama democràcia, sobirania i llibertat.

Fent memòria la història de corrupcions de la saga dels Borbó és inherent a ella mateixa, però el problema en realitat és la Monarquia. Una institució no democràtica, corrupta per naturalesa, que no hem votat, que prové actualment de la dictadura feixista, que hereta la Prefectura de l’Estat, per privilegis medievals de sang, com s’hereta un compte a Suïssa.

Si tenim memòria, ara cal ser conseqüents i actuar d’una vegada. No podem admetre la inviolabilitat d’una Monarquia corrupta, arcaica, inútil per els interessos populars, i d’una exemplaritat inexistent que mai hem necessitat perquè som ciutadans de ple dret i no súbdits. Les mobilitzacions constants del republicanisme sobiranista, les querelles contra la monarquia, les mocions a multitud d’ajuntaments d’arreu de l’Estat, les cassolades a Felip de Borbó i les mobilitzacions contra la repressió són un bon exemple.

És l’hora de poder decidir la forma d’Estat o Estats i la forma en què s’interrelacionen, si és el cas. La Consulta Popular estatal, quan la pandèmia permeti la seva celebració, serà el toc d’alerta per accelerar el camí cap a una democràcia plena, abolint la monarquia i proclamant la República.

I també haurem de decidir el model econòmic i social per garantir que allò públic, el comú, la sanitat, l’educació, els serveis socials, les residències no puguin ser privatitzats i no haguem de patir la manca de personal, d’instal·lacions i de mitjans per polítiques neoliberals privatitzadores que només beneficien a uns pocs. I que la feina sigui un dret efectiu, les ocupacions estables i els sous justos i suficients. I que es garanteixin unes pensions públiques dignes.

El que ha passat recentment amb les abusives pujades de l’electricitat, el que està passant amb les vacunes contra la Covid-19 ens ajuden a entendre la necessitat d’enfortir el sector públic de l’economia, nacionalitzant sectors estratègics i tenim una banca i unes empreses energètiques, farmacèutiques i d’investigació públiques.

Una República ho és si és sobirana i si tots els territoris que s’hi organitzen en el seu sí són també sobirans i lliures d’adscriure’s. Una República és democràtica quan és el poble qui mana i no els mercats. Una República ho és al marge del capitalisme. Ho és eliminant, les desigualtats socials i el patriarcat, combatent les violències masclistes, racistes i el feixisme. Una República ho és si garanteix d’una vegada per totes la igualtat entre dones i homes, entre totes les persones. Una República o Repúbliques on tots els pobles ens agermanem. Els republicans i republicanes de Catalunya i de la resta de territoris de l’actual Estat Espanyol ens necessitem, hem de ser solidàries, com a treballadores, com a antifeixistes. Ja ho hem fet i ho tornarem a fer.

La República no té una sola bandera. Reclamem la solidaritat entre totes aquestes banderes i senyeres que juntes faran possible, sense cap dubte, un nou règim social, una democràcia plena, participativa, laica i republicana i un nou model econòmic i social sostenible al servei de poble.

Per una vida digna.

Procés Constituent.

República

VISCA LA REPÚBLICA!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *